Ex 12,1-8.11-14

 ¹ El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte:
    ² —Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any. ^* 3 Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. ⁴ Si una família és massa petita per a menjar-se’l, que s’ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se’l menjar. ^* 5 L’animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d’un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. ⁶ L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d’Israel el degollareu el capvespre d’aquell dia. ^* 7 Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. ⁸ Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L’heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues.  ¹¹ Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor. ^*
    12 »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor. ¹³ La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. ¹⁴ Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. ^* És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.

Salm 115

¹² El Senyor es recorda de nosaltres
i ens beneirà:
beneirà la casa d’Israel,
beneirà la casa d’Aaron,
    ¹³ beneirà els qui veneren el Senyor, ^*
els beneirà tots, petits i grans.

¹⁵ Sigueu beneïts del Senyor,
que ha fet el cel i la terra. ^*
    16 El Senyor s’ha reservat el cel
i ha donat als homes la terra. ^*

¹⁷ No són els morts els qui lloen el Senyor,
ni els qui baixen al silenci del sepulcre. ^*
    18 Els qui beneïm el Senyor som nosaltres, els vivents,
des d’ara i per tots els segles. ^*

1Co 11,23-26

 ²³ La tradició que jo he rebut ^* i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, ²⁴ digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» ²⁵ I havent sopat feu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. ^* Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» ^* 26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. ^*

Jn 13,1-15

 ¹ Era abans de la festa de Pasqua. ^* Jesús sabia que havia arribat la seva hora, ^* l’hora de passar d’aquest món al Pare. ^* Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. ^*
    2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, ^* la resolució de trair-lo, ^* 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, ^* i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, ^* 4 s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; ⁵ després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. ⁶ Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
—Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
    ⁷ Jesús li respon:
—Ara no entens això que faig; ho entendràs després. ^*
    8 Pere li diu:
—No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et rento, no tindràs part amb mi. ^*
    9 Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
    ¹⁰ Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, ^* encara que no tots.
    ¹¹ Jesús sabia qui el traïa, ^* i per això va dir: «No tots sou nets.»
    ¹² Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. ^* Llavors els digué:
—¿Enteneu això que us he fet? ¹³ Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. ^* 14 Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. ^* 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ^* ho feu també vosaltres.