Tot i les múltiples celebracions que enguany s’estan duent a terme arreu de la diòcesi més petita de Catalunya, la de Sant Feliu de Llobregat —títol compartit amb la de Terrassa—, com ara la del Mil·lenari del Monestir de Montserrat o la del vintè aniversari de la creació del seu bisbat, n’hi està havent una altra no menys important, la dels 500 anys de la parròquia de Sant Llorenç, patró de la localitat de Sant Feliu de Llobregat.
Així, la plaça principal del temple que es va convertir en catedral (2004) tan bon punt es va erigir en seu diocesana —”tot i que encara costi que es normalitzi aquest atribut en el vocabulari de la població”, com admet el seu rector, Josep Maria Domingo (Barcelona, 1955)— es prepara aquests dies per a un esdeveniment teatral sense precedents: el de fer reviure el seu patró damunt d’un escenari. Des d’allà, el diaca i màrtir observarà, aquest pròxim dissabte a les 20:30 hores, un improvisat auditori de 800 localitats.
Però fins que no s’hi faci el muntatge pertinent, la instantània que hi predomina un matí qualsevol en aquesta plaça —on es donen la cara la parròquia i l’ajuntament—, és la més semblant a la d’una ciutat de 46.000 habitants. “Per aquí passen persones que exemplifiquen tots els nivells socials”, reconeix el sacerdot des de la cadira d’una cafeteria pròxima a la parròquia. L’escena, per tant, no es troba gaire lluny de la que va viure el patró del municipi abans de ser enviat a la foguera un mes d’agost del 258, “ja que la pobresa, malauradament, persisteix“, com afirma Domingo mentre rep les salutacions de tothom qui passa pel seu costat.
“Sant Llorenç era, si més no, un home que, fidel a Jesús i a l’Evangeli, no deixava enrere els més necessitats”, continua Domingo. Aquest fet ha permès construir un guió argumental a tres veïns de Sant Feliu (Joan Lorenzo, Leonor Parreu i Salvador Obiols) que té com a eix vertebral la seva missió caritativa.
D’aquesta manera, mirant al cel i esperant que el temps no desllueixi aquesta representació del calvari de Sant Llorenç, aquest irradiarà calor, tal com ha quedat documentat, però també “un exemple de com tractar els més desemparats“. “Amb ell damunt de l’escenari, es farà efectiu, a més, el somni del pintor Joan Torras (1929-2021), l’ideòleg de la representació d’aquest retaule físicament”, conclou el sacerdot d’aquesta diòcesi, on els homenatges són celebracions de primera.
