A Tivissa, durant els darrers set dies, pràcticament no hi ha hagut cap veí que no hagi entrat en una conversa sobre l’ordenació episcopal i la presa de possessió de Josep-Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor d’Urgell, que va tenir lloc el passat 21 de setembre. Així, els mateixos carrers on les anècdotes d’aquesta “històrica cerimònia”, com la qualificava el seu alcalde, Joan Cedó, van córrer durant tota la setmana passada, eren per on apareixia aquest diumenge el fill il·lustre d’aquesta població per presidir l’eucaristia a l’església de Sant Jaume; “a casa teva”, en paraules del jove rector tivissà Ruben Garcia.
Aquesta joia de l’arquitectura gòtica es convertia, d’aquesta manera, en l’epicentre d’una celebració preparada durant tota la setmana per la parròquia i el consistori, i s’omplia a vessar —com a la Seu d’Urgell, amb cadires supletòries— per a rebre el prelat, ovacionat durant una emotiva entrada pel passadís central del temple. “Permeteu-me donar les gràcies a tots els tivissans i comarcans que m’acompanyeu —assenyalava Serrano durant l’eucaristia—, i, en especial, a les dues germanes missioneres de la caritat provinents de Moçambic, on vaig començar la meva tasca servint a la Santa Seu”, el 2012.
Aquest episodi, i també altres com els de la seva tasca pastoral en pobles de la diòcesi, van ser determinants perquè “el jove que, mentre la majoria jugàvem a futbol, es dedicava a nodrir-se espiritualment rodejat de llibres”, tal com el definia Cedó, es convertís “en tota una institució religiosa i política”, hi afegia. Uns llibres, com els de Sant Joan de la Creu, als quals tornava a al·ludir, com ho va fer a la Catedral de la Seu d’Urgell, el bisbe Serrano.
Durant la celebració, que era amenitzada per un cor parroquial que feia les delícies dels assistents, Serrano va fer algunes referències al papa Francesc. “Avui el pontífex està beatificant a Anna de Jesús, una deixeble de Santa Teresa de Jesús”, deia l’eclesiàstic tivissà en referència a un orde, el de les monges carmelites, que va poder conèixer de la mà de Josep Maria Subirats, el rector de Tivissa que va veure en ell una vocació especial per servir a l’Església catòlica. “A pesar de no tenir-lo físicament, avui també el tenim present en aquesta església”, manifestava el prelat.
Així, doncs, l’eucaristia era l’avantsala d’un aperitiu a la plaça de l’Església de la localitat en què cadascun dels veïns hi podia portar allò que sabés cuinar. “Així ho vam decidir durant el viatge de tornada amb motiu de la seva ordenació com a bisbe —remarcava una de les veïnes de la població, implicada en el pelegrinatge diocesà que va donar escalf a Serrano Pentinat—, i durant aquesta setmana hem suggerit una llista de menjars perquè, com a mínim, no tot fossin truites de patata”.
Això passava abans que tant el poble de Tivissa com el consell parroquial, un dels més actius d’aquesta diòcesi de Tortosa, fes entrega de diversos obsequis al prelat, com ara una rèplica de l’església parroquial feta de resina i un quadre amb el paisatge de Tivissa. “Això és perquè ens tinguis ben presents en el teu prometedor pontificat a la Seu d’Urgell”, remarcava l’alcalde des del presbiteri. “Tots i totes sabeu que les portes de l’Església urgel·litana estaran obertes sempre que ho necessiteu”, responia, al seu torn, Serrano, al final de l’eucaristia. Ho feia, això sí, contemplant, oberta, l’única porta d’accés al temple, taponada per un grup de veïns i veïnes des del principi de la celebració que no es volien perdre una missa que ja és història de Tivissa.
