Del 1285 al 2024, han sigut nombroses les traduccions catalanes de la Bíblia, però no va ser fins a l’octubre del 1993 quan —havent deixat prou enrere “la Guerra (in)civil” que, per a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, trencava amb “un immens esforç fet en aquesta línia” des de principis del segle XX— va veure la llum el primer dels 100.000 exemplars venuts fins a l’actualitat de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), promoguda per l’Associació Bíblica de Catalunya, amb dinou anys acabats de fer.
Aquell va ser un treball de biblistes i experts “units de manera interconfessional“. I, precisament, aquest i altres aspectes no menys importants van ser claus perquè, aquest dissabte 28 de setembre, la celebració del mig segle de vida de l’ABCat fos, també, una celebració de l’existència d’unes Sagrades Escriptures “nascudes amb el compromís, per part de l’exegesi bíblica, de no caure en fonamentalismes“, com afirmava el prelat en la seva homilia, a la Catedral de Tarragona, encetant aquesta jornada de record bíblic.
De la catedral al Seminari de Tarragona
“El 1936 es van enfonsar tots els avenços fets fins aleshores, però després vam arribar nosaltres. Tots nosaltres“. Així presentava les seves reflexions, davant d’una sala d’actes del Seminari de Tarragona plena de cares de totes les diòcesis catalanes, el teòleg i biblista Armand Puig, qui tot seguit es referia a aquesta “joia de l’Associació Bíblica de Catalunya” incidint, precisament, en la primera persona del plural: “La BCI —deia—, un monument a la llengua, no hauria estat possible sense biblistes, preveres, laics, escriptors, fidels d’altres esglésies cristianes i, així, fins a cinquanta persones”. Tantes com els anys que té l’ABCat.
Assumint que la creació d’aquella Bíblia va ser, fins i tot abans de comercialitzar-se, una passa gegantina en tota la cronologia de textos sagrats en català, Puig entrava en episodis puntuals que, produïts en aquells anys de la dècada de 1990, ja formen part de la història de la BCI: “No vam poder veure cap de les emissions dels Jocs Olímpics de Barcelona”, reconeixia pel fet de dedicar uns mesos a dotar de vida “una idea que l’arquebisbe Josep Pont i Gol, durant els anys setanta, tenia ben clara“. Així és com va néixer “la Bíblia de les 1.000 pessetes“, que biblistes com Joan Magí van repartir amb els seus propis vehicles.
D’aquesta manera, l’ABCat va trobar “el punt dolç entre la divulgació i l’estudi” i situava la seva traducció a l’altura de l’espanyola i la portuguesa, com assenyalava més tard Armand Puig, que rebia, per la seva banda, un dels llargs aplaudiments —juntament amb Agustí Borrell, també present— que la sala d’actes dedicava als primers “patriarques” de l’associacionisme bíblic català, tal com els definia Maria de l’Esperança Amill, actual vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya. El relleu, amb 800 socis i sòcies, s’assegura durant els pròxims anys, per bé que la BCI depengui, per la seva banda, dels canvis lingüístics que viuen gradualment totes les llengues; també les que tenen una Bíblia en llengua vernacla.
