Aquest passat divendres, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, passava les pàgines del nou llibre sobre la relació que ha tingut la capital del Segrià amb els orgues, titulat Els orgues de la catedral nova de Lleida, mentre que, a una distància de pocs carrers de l’edifici que acull el bisbat, un so que no se sentia des de feia gairebé una dècada s’escolava per les portes de la Catedral Nova de Lleida i arribava a les terrasses plenes a vessar de veïns i passejants. Era el que provocava el catedràtic d’orgue Miquel Gonzàlez amb motiu de l’assaig previ al concert que, aquest diumenge 29 de setembre, servirà per inaugurar i beneir el nou orgue del temple, començat a instal·lar el mes de maig passat després de ser adquirit al Japó.
Gonzàlez, que no podia amagar l’entusiasme provocat per aquest nou component sonor a la ciutat, ha estat una de les persones que han participat en el procés de muntatge i afinació de l’instrument —construït a Alemanya— i, per això, s’hi referia com un “fillet” de nou metres i tretze tones. “Si es mira per la part del darrere, es veu millor la seva complexitat”, suggeria un experimentat músic que, per tal de trobar el so més idoni de l’orgue lleidatà, fa més cas del que n’opina qui no té nocions musicals: “Qui no entén gaire de música ni d’orgues, pot detectar més fàcilment errors que es poden escapar”, reflexionava.
L’organista resident a Badalona i que aquests últims 33 anys ha estat docent al Conservatori de Lleida és conscient que el d’aquest diumenge serà, més que un concert, “un examen davant d’autoritats, amics i, fins i tot, alumnes i exalumnes” que l’estaran escoltant des d’uns metres de distància. “No obstant això, em crearé la meva bombolla, i faré com sempre —continuava—, tocar l’orgue mentre gaudeixo d’ell”.
Coincidint amb la festivitat de Sant Miquel arcàngel, el seu concert de presentació, que començarà a les 19:30 hores, arribarà després d’un ritu que servirà per beneir el nou instrument, en què s’espera la presència de l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i el de Tarragona, Joan Planellas. “Després d’això entraran a la catedral composicions, per exemple, de Joan Baptista Cabanilles, François Couperin, Johann Sebastian Bach o del manresà Magí Pontí, que va guanyar per oposició el càrrec d’organista a la catedral de Lleida, mantenint-lo fins a la seva mort”, apuntava Gonzàlez, esperant, per això, que no hi hagi aplaudiments, per bé que, en situacions “úniques” com aquesta, “algun es pugui escapar“, concloïa.