Càritas Diocesana de Barcelona va subratllar aquest dijous 26 de setembre la importància d’implicar el teixit social i econòmic per fer que les persones en situació administrativa irregular puguin regularitzar la seva situació. Ho va fer en el marc de la jornada ‘Camí a la regularització: formació i ocupació per a tothom’, celebrada a la seu de Barcelona amb la presència d’unes 150 persones.
Durant la trobada, l’entitat va advertir que a Catalunya hi ha unes 190.000 persones en situació administrativa irregular, i que aquest fet genera processos d’exclusió social, econòmica i jurídica. “Ens preocupen les persones que viuen en situació de carrer o els temporers.”, va indicar durant l’acte David Moya, director general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya. En aquest aspecte, Moya va assegurar que des de l’organisme que dirigeix es treballarà per “mitigar tots els aspectes lligats a la irregularitat“, i va assegurar que per dur a terme aquesta feina cal el suport d’entitats socials com Càritas, que treballen sobre el terreny.
Per la seva banda, Elisabet Ureña, cap del programa de migració de Càritas Barcelona, va alertar que cada vegada són més les persones en situació administrativa irregular que demanen ajuda a l’entitat. “Durant el 2023, el 55% de les persones que vam atendre es trobaven en aquesta situació, 30 punts més que l’any 2017”, va remarcar Ureña, abans d’afegir que és la primera vegada que les persones en situació irregular representen més de la meitat de les persones ateses per Càritas Barcelona. “Això demostra que és un fenomen creixent, que cal abordar immediatament”, va dir.
Emparant-se en dades recollides pel darrer informe FOESSA de 2022, Càritas va reconèixer el paper clau de la nacionalitat a l’hora d’agreujar les situacions de pobresa. En aquest sentit, la prevalença de l’exclusió entre les persones de nacionalitat estrangera, encara que no es trobin en situació administrativa irregular, multiplica per 3,2 la de les persones de nacionalitat espanyola. “El 72% de les persones de nacionalitat estrangera de la diòcesi de Barcelona es troben en exclusió social”, va denunciar l’entitat en un comunicat posterior a la trobada.
Prop d’un miler de nous processos de regularització
Malgrat el context, Ureña va defensar que hi ha xifres per l’esperança, i que la jornada n’és una bona mostra. “Durant el 2023, a Càritas hem tramitat 822 processos de regularització. No ho hem fet sols, sinó amb la complicitat i el suport d’empreses, administracions i entitats que creuen en la inserció laboral com una eina per aconseguir que les persones puguin regularitzar la seva situació”, va reconèixer Ureña.
Durant la jornada, empreses, entitats i cooperatives com Biciclot, Mitie Facilities Services S.A., la Fundació Intermèdia o Sinergia, Team & Training, S.L. van compartir la seva experiència oferint oportunitats a persones per regularitzar-se, tot posant de manifest les dificultats burocràtiques que hi ha per dur-ho a terme.
Erradicar els discursos d’odi
Amèlia de Juan, cap d’acció social de Càritas Barcelona, va protagonitzar el darrer parlament de la jornada per fer una crida a erradicar i condemnar els discursos d’odi cap a les persones diferents. “Són discursos que criminalitzen persones que diàriament ens atenen al sector serveis, que tenen cura de la nostra gent gran, i que fan la feina que, en moltes ocasions, nosaltres no volem fer”, va afirmar de Juan. Persones. “Les persones en situació administrativa irregular han vingut a buscar un futur millor, per tant, cal que sàpiguen que tenen uns drets, i que cal defensar-los fins a les últimes conseqüències”.
De Juan va recordar que a Catalunya hi ha 780.000 persones estrangeres treballant sobre un total de 3.800.000 ocupats .”Sis de cada deu feines creades durant el 2023 a Catalunya van ser ocupades per persones migrants. Actualment, les persones migrants aporten el 10% dels ingressos que cada any recapta la Seguretat Social i només li suposen un 1% de la seva despesa”, va advertir la cap d’acció social de Càritas Barcelona.
