Avui se’ns convida a recordar els sants Cosme i Damià (també anomenats els Sants Metges) i els seus germans que foren màrtirs a Cir, ciutat de Síria, a les darreries del s. III on els fou dedicada una basílica (s. V). El seu culte es propagà arreu, sovint suplantant el culte a Escolapi, tant en les formes com en els indrets. Posteriorment, com a mostra de veneració, es va escriure la seva vida, amb profusió d’elements fantàstics denotant l’admiració envers aquest sants anomenats anargirs per guarir gratuïtament. Aquests cristians serien metges i exercirien la professió sense cobrar honoraris. L’enveja d’altres professionals va instigar que fossin martiritzats, ells i els seus germans Antim, Llenç i Eutropi. Abans d’ésser decapitats van superar diverses proves desafiant els elements: aigua, foc, aire, terra. Són patrons tradicionals de metges i farmacèutics. Antigament els veneraven els barbers, que exercien de cirurgians. En aquesta diada el papa Fèlix V (525-530) els dedicà una basílica, prop del Fòrum, on encara es pot admirar el mosaic que decora l’absis. Abans del 1969 tenien la festa el 27 de setembre i pel calendari hispà mossàrab la celebració és el 22 d’octubre. En la seva diada es beneïa un oli destinat als malalts. A més de suplantar el culte a Escolapi, assumneixen elements de la veneració a Hipòcrates, a Gal·lè i als Diòscurs -Càstor i Pòl·lux- com passa amb altres sants aparellats.
També es veneren avui
- Sant Nil el jove, abat i fundador del monestir de Grottaferrata que morí a Frascati / Itàlia, el 1004
- El martiri dels sants Sebastià Nam I-gwam i companys i companyes, a Seul / Corea, el 1839
- El martiri de les beates Maria Amparo Rosat Balasch i Maria Calvari Romero Clariana, verges, religioses de la Doctrina Cristiana, a València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri dels beats Rafel Pardo Molina i Josep Maria Vidal Segul, preveres dominics, a València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri de la beata Crescència Valls Espí, verge, a Port de Canals / València, el 1936 , víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri de la beata Maria del Olvido Noguera Albelda, verge, a Benifairó / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri de la beata Maria Jordà Botella, verge, a Benifallim / Alacant, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
- El martiri del beat León Legua Martí, prevere caputxí, a Madrid, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil.
