Jugar no és el verb més comú ni habitual que s’ha relacionat mai amb la història bíblica de Jesús de Natzaret. Jugar és gaudir, distreure’s, oxigenar-se, riure, entrar per unes portes menys especificades…, jugar és sanejar. Però quan semblava que jugar era cosa d’infants, de diversió, de solaç complaent, arriba als salons de jocs, com una explosió per als cinc sentits, un joc per compartir taula amb el Bon Pastor en un Últim Sopar diferent.
El seu nom és Ierusalem Anno Domini (produït per Devir), i l’autora, Carmen García Jiménez, que ni es dedica a fer jocs de taula (fins ara) ni presenta les cartes d’un menú degustació per conèixer l’obra del Messies. Resumidament, submergeix els participants al 33 després de Crist, a Jerusalem, on Jesús fa acte de presència per celebrar la Pasqua amb els seus apòstols i seguidors; això és previ al sopar més important de la seva vida. Cadascun dels jugadors es posa a la pell d’una comunitat de fidels determinada i ha de procurar portar tants fidels com pugui a la cambra on se celebra l’esperat àpat multitudinari. Allà, amb llicència prèvia, es podrà accedir amb el pa i el peix que s’hagi pogut espigolar durant el trajecte efectuat.
Però el més interessant de tot no és, precisament, el joc en qüestió, sinó la forma de presentar la temàtica. El que ha fet aquesta teòloga de 52 anys de Lleó és un exercici de transparència lúdica que pot agradar més o menys, “però que preserva el valor de la història que coneixem”, apunta l’autora. Així, reconeix, la porta que es crea és doble: la que permet a qualsevol persona endinsar-se en aquest i altres passatges de la Bíblia i la que deixa accedir el mateix joc a les taules de totes les cases perquè el nucli familiar al complet n’assaboreixi el resultat.
“Tots els camins són bons per evangelitzar”, deia, en relació amb l’obra de García, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, en la presentació del joc fa uns dies al Festival del Joc del Pirineu. I aquest camí, ara per ara, sembla tenir recorregut: la partida es pot fer en cinc llengües i a la cua sonen països com la Xina i el Japó, “que ja s’han interessat pel projecte”, admet l’especialista en teologia. Posats a demanar, la creadora desitjaria veure’l també a les mans del papa Francesc: “Ja seria el súmmum, però res no és impossible”. Seria, si més no, la jugada més important de la seva vida.
