“Avui assistim a un estrany fenomen relacionat amb el diable“, va indicar aquest matí el papa Francesc en la seva catequesi de l’audiència general dels dimecres: “A un cert nivell cultural, es creu que senzillament no existeix“, va indicar, encara que, “no obstant això, el nostre món tecnològic i secularitzat està replet de mags, ocultisme, espiritisme, astròlegs, venedors d’amulets i encanteris i, per desgràcia, de veritables sectes satàniques”.
Per això, va afirmar, “expulsat de la porta, el diable ha tornat a entrar, podria dir-se, per la finestra. Expulsat de la fe, torna a entrar amb la superstició”. “I si tu ets supersticiós, inconscientment estàs dialogant amb el diable, i amb el diable no es dialoga”, va improvisar.
“La prova més forta de l’existència de Satanàs no es troba en els pecadors ni en els obsessos, sinó en els sants!”, va exclamar el Papa, explicant que “és en la vida dels sants on el dimoni es veu obligat a sortir a la llum, a posar-se «contra la llum». Uns més, uns altres menys, tots els sants i grans creients donen testimoniatge de la seva lluita contra aquesta fosca realitat, i no es pot suposar honestament que tots ells fossin uns il·lusos o meres víctimes dels prejudicis de la seva època”.
“La batalla contra l’esperit del mal es guanya com la va guanyar Jesús en el desert: a cops de la paraula de Déu: «Està escrit»: així respon tres vegades al temptador”, va indicar Francisco, qui també va subratllar que l’Església és “molt prudent i estricta” en l’exercici de l’exorcisme perquè “és pràcticament impossible arribar, en casos particulars, a la certesa de què es tracta efectivament d’ell, ja que no podem saber amb precisió on acaba la seva acció i on comença la nostra pròpia maldat“.
En tot cas, sí que va advertir d’alguns llocs on es podria trobar al diable, tot i que va ser vençut per Jesús. “La tecnologia moderna, a més de molts recursos positius que cal apreciar, també ofereix innombrables mitjans per a «donar oportunitat al diable», i molts cauen en el seu parany”.
“Pensem en la pornografia a Internet, darrere de la qual hi ha un mercat molt florent: es tracta d’un fenomen fortament estès del qual els cristians deuen, de totes maneres, prevenir-se i rebutjar enèrgicament”, va subratllar el Papa. “Amb qualsevol telèfon es pot accedir a aquesta brutalitat, a aquest llenguatge del dimoni”, va improvisar novament. “Estiguin atents, que el diable és astut, però nosaltres, amb la gràcia de Déu, som més astuts que el dimoni”.
Conclosa la que era la sisena catequesi del seu cicle sobre l’Esperit Sant, i a l’hora de les salutacions, el Papa va demanar que resessin per “els fruits” del seu viatge a Luxemburg i Bèlgica, “cor de l’Europa occidental”, on posarà rumb demà, dijous 26 de setembre i fins diumenge que ve.
Finalment, el Papa es va mostrar “adolorit per les notícies dels enfrontaments que arriben aquests dies des del Líban”, per la qual cosa va mostrar la seva proximitat a la seva població i va demanar a la comunitat internacional que faci un esforç per a preservar la pau, convidant de nou a pregar per ella i no oblidar tots els llocs que estan sofrint la xacra de la guerra com Ucraïna, Palestina, Israel, Sudan o Myanmar, va indicar.
Text de la catequesi en l’audiència general:
Benvolguts germans i germanes, immediatament després del seu baptisme al Jordà, Jesús, «va ser portat per l’Esperit al desert per a ser temptat pel diable» (Mt 4,1). La iniciativa no és de Satanàs, sinó de Déu. En anar al desert, Jesús obeeix a una inspiració de l’Esperit Sant, no cau en un parany de l’enemic. Una vegada superada la prova, Ell —està escrit— va tornar a Galilea «ple del poder de l’Esperit Sant» (Lc 4,14).
Jesús en el desert, es va deslliurar de Satanàs i ara pot alliberar de Satanàs. Això és el que destaquen els evangelistes amb els nombrosos relats d’alliberament d’obsessos. Diu Jesús als seus oponents: «Si jo expulso els dimonis per l’Esperit de Déu, llavors el regne de Déu ha arribat a vostès» (Mt 12,27).
Avui assistim a un estrany fenomen relacionat amb el diable.
A un cert nivell cultural, es creu que senzillament no existeix. Seria un símbol de l’inconscient col·lectiu, o de l’alienació, en definitiva, una metàfora. Però «el truc més gran del diable és fer creure que no existeix», com va escriure algú (Charles Baudelaire). No obstant això, el nostre món tecnològic i secularitzat està replet de mags, ocultisme, espiritisme, astròlegs, venedors d’amulets i encanteris i, per desgràcia, de veritables sectes satàniques. Expulsat de la porta, el diable ha tornat a entrar, podria dir-se, per la finestra. Expulsat de la fe, torna a entrar amb la superstició.
La prova més forta de l’existència de Satanàs no es troba en els pecadors ni en els obsessos, sinó en els sants! És cert que el diable és present i actiu en unes certes formes extremes i «inhumanes» de malament i maldat que veiem al nostre voltant. Per aquesta via, no obstant això, és pràcticament impossible arribar, en casos particulars, a la certesa de què es tracta efectivament d’ell, ja que no podem saber amb precisió on acaba la seva acció i on comença la nostra pròpia maldat. Per això l’Església és molt prudent i estricta en l’exercici de l’exorcisme, a diferència del que ocorre, per desgràcia, en unes certes pel·lícules!
És en la vida dels sants on el dimoni es veu obligat a sortir a la llum, a posar-se «contra la llum». Uns més, uns altres menys, tots els sants i grans creients donen testimoniatge de la seva lluita contra aquesta fosca realitat, i no es pot suposar honestament que tots ells fossin uns il·lusos o meres víctimes dels prejudicis de la seva època.
La batalla contra l’esperit del mal es guanya com la va guanyar Jesús en el desert: a cops de la paraula de Déu: «Està escrit»: així respon tres vegades al temptador. Sant Pere suggereix també un altre mitjà, que Jesús no necessitava, però nosaltres sí, la vigilància: «Siguin sobris, vigilin. El seu enemic, el diable, com a lleó rugidor, camina al voltant buscant a qui devorar» (1 Pe 5,8). I Sant Pau, per part seva, amonesta: «No donin ocasió al diable» (Ef 4,27).
Després que Crist, en la creu, derrotés per sempre el poder del «príncep d’aquest món» (Jn 12,31), el diable —deia un Pare de l’Església— «està lligat, com un gos a una cadena; no pot mossegar a ningú, excepte als quals, desafiant el perill, s’acosten a ell… Pot bordar, pot constrènyer, però no pot mossegar, excepte qui ho desitgi»[1].
Per exemple, la tecnologia moderna, a més de molts recursos positius que cal apreciar, també ofereix innombrables mitjans per a «donar oportunitat al diable», i moltes vegades molts cauen en el seu parany. Pensem en la pornografia en Internet, darrere de la qual hi ha un mercat molt florent. Ho sabem tots, és el diable e que treballa allí. Es tracta d’un fenomen fortament estès del qual els cristians deuen, de totes maneres, prevenir-se i rebutjar enèrgicament. Amb qualsevol telèfon es pot accedir a aquesta brutalitat, a aquest llenguatge del dimoni.
La conscienciació de l’acció del diable en la història no ha de desanimar-nos. El pensament final ha de ser, també aquí, de confiança i seguretat. Crist ha vençut al diable i ens ha donat l’Esperit Sant per a fer nostra la seva victòria. La mateixa acció de l’enemic pot tornar-se al nostre favor, si amb l’ajuda de Déu la posem al servei de la nostra purificació. Estiguin atents, que el diable és astut, però nosaltres, amb la gràcia de Déu, som més astuts que el dimoni. Demanem doncs a l’Esperit Sant, amb les paraules de l’himne Veni Creator:
«Allunya de nosaltres a l’enemic dona’ns aviat la pau. Sigues el nostre guia perquè evitem tot mal».
________________________
[1] Sant César de Arlés, Discursos 121, 6: CC 103, p. 507.
Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘