Diverses recluses de la presó de dones Wad Ras de Barcelona anaven, nervioses, d’una habitació a una altra aquest dimarts al matí, dia de la Mercè. “Una d’elles, ha picat a la nostra porta de bon matí —deia la Laura López, de 55 anys, dos dels quals ha viscut a la presó— quan encara no ens havíem ni posat la roba que acostumen a portar en les ocasions especials”.
Tant ella com cinc internes més eren recollides per una furgoneta de la Fundació Obra Mercedària per ser portades a viure (per primera vegada en les seves vides) la Missa Major en honor a la Mare de Déu de la Mercè. I ho feien, així, a primera fila i compartint protagonisme amb autoritats civils com el president de la Generalitat de Catalunya Salvador Illa o l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
“Havien de ser-ne set, però a última hora una ens ha fallat per motius administratius”, lamentava la directora de l’Obra, Núria Ortín, el lligam entre el temple que acull la patrona de Barcelona i l’única presó de dones de la ciutat. “Aquestes coses passen”, afegia. D’aquesta manera, recluses com la Laura, la Joana, l’Anna, l’Evelin o la Diana eren les primeres afortunades de poder sortir el dia més important de l’any a la ciutat (el seu règim les permet fer-ho només un cop al mes) en una escapada en què també tenien ocasió de compartir unes paraules, en una cafeteria pròxima a la basílica, amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que les saludava instants abans d’emprendre el camí cap a la basílica.
“No podem oblidar que la Mercè també és la patrona dels captius, com ho són elles”, reflexionava Ortín, amb un somriure d’orella a orella i amb la satisfacció de testimoniar una experiència que, com remarcava, “facilita la reinserció a dones amb bona conducta dins la presó i és rebuda com si es tractés d’un autèntic regal“. “De fet, per a totes elles un segon de llibertat ja és un regal“, admetia Ortín, mentre que, per la seva banda, López relatava que, “als centres penitenciaris, també hi ha gent penedida”. “I el penediment —continuava— és la primera porta per acabar sent perdonades, tal com vol que sigui la mare Església”.
Rebudes pel cardenal-arquebisbe de Barcelona a la sagristia
“Sabíem que saludaríem Joan-Josep Omella minuts abans de la missa, però la rebuda que hem tingut per part seva i dels seus col·laboradors ha superat les nostres expectatives“, coincidien a expressar dues de les internes de Wad-Ras, que es fotografiaven a la sagristia del temple amb la màxima institució eclesiàstica de la ciutat i hi conversaven uns segons. “Per què serveix aquest pal [bàcul] que porta a les mans?”, es preguntava una d’elles a la sortida. Feta la fotografia, continuaven activant els flaixos dels seus telèfons mòbils i plovien les selfies en un moment que quedarà gravat a les retines de totes sis.
Davant de la Mare de Déu de la Mercè, Omella destacava en la seva homilia que “la verge ens vol a tots i totes a la mateixa taula, treballant plegats pel bé comú“, i aquest era un detall que les internes de Wad-Ras ressaltaven quan sortien de la missa i tornaven, així, al seu centre penitenciari: “Avui, mentre dinem, explicarem a totes el que hem viscut aquí, i ho farem assegudes a la mateixa taula”, deien, per bé que, en algunes ocasions, hi hagi dones a la presó “que necessitin tan sols una abraçada per sortir de la foscor i retrobar-se amb el món; per retrobar-se amb la seva família, que som totes nosaltres”, concloïa López.
