Avui es celebra la Mare de Déu en la barcelonina advocació de la Mercè, alliberadora dels captius. A la catedral de Barcelona, sant Pere Nolasc, ajudat pel rei Jaume I i pel bisbe Berenguer de Palou, fundava l’ordre de la Mercè per alliberar els captius (1218), una fundació semblant (Trinitaris) a la que també portà endavant, a Marsella, sant Joan de Mata (+ 1213) sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei. Es vivia un moment difícil a les costes mediterrànies, sovint assetjades per la pirateria.

Posats sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè, actualment més de 25.000 homes i dones, arreu del món treballen per fer arribar la llibertat i la dignitat pròpies dels fills de Déu als que en viuen més mancats. I amb aquest treball compromès hi ressona el nom de Barcelona. Maria ens recomana fer tot el que Jesús en digui. I Jesús empeny a obrir camins de llibertat, de pau, de solidaritat… signes de la Creu brillant que esmicola l’egoisme, la injustícia, el pecat, les cadenes esclavitzen i les reixes que empresonen.

També es celebra:

• El martiri del beats Guillem Spencer, prevere diocesà, i Robert Hardesty, a York, el 1589, amb Isabel I. 

• El martiri de sant Antoni González, prevere dominic, a Nagasaki / Japó, el 1637.

• El martiri del beat Josep-Ramon Ferrer Botella, a Albalat de la Ribera / València, el 1936, víctimes de la persecució religiosa de la Guerra Civil. 

• El martiri del beat Kosep Maria Ferrándiz Hernández, prevere diocesà, a Rotglà i Corberà / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil. 

• El martiri de la beta Encarnació Gil Valls, verge, a Olleria / València, el 1936,  víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil. 

• El martiri del beat Josep Ramon Ferragut Girbés, pare de família, a Alzira / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa de la Guerra Civil. 

Antigament, aquest dia també es commemorava la concepció de sant Joan Baptista, nou mesos abans del seu naixement (24 de juny).