La roda de premsa de presentació de la segona etapa del Sínode es va tancar el passat dilluns sense gaires sorpreses, excepte l’anunci d’una celebració penitencial pels pecats de l’Església i la presència de 26 nous participants, en substitució d’altres que han renunciat, majoritàriament, per motius de salut.
Tot i això, hi ha una gran (i agradable) sorpresa al llistat de pares sinodals. Entre les noves cares hi ha la de Rolando Álvarez, el bisbe màrtir de Matagalpa i exiliat a Roma després de passar diversos mesos a la presó pel règim d’Ortega i Murillo a Nicaragua.
Una decisió que suposa un suport explícit a Álvarez, i un rebuig de les tesis més dures del Govern nicaragüenc, que havia proposat a la Santa Seu un “acord” per cessar la persecució contra les institucions catòliques a canvi que Roma nomenés bisbes “dòcils” per a les seus vacants. Incloses, segons el règim, les pastorejades per Rolando Álvarez, Isidro Mora o Silvio Báez.
El 2023, mesos després d’haver estat detingut a les portes de la catedral de Matagalpa, Rolando Álvarez va ser condemnat a 26 anys de presó per “traïció a la pàtria”. Podria haver-se lliurat d’entrar a la presó, però es va negar a anar a l’exili, on van ser enviades 222 persones. Durant setmanes, no es va saber res del prelat, que va viure en condicions insalubres a la presó en què va ser empresonat.
Finalment, i després d’unes dures negociacions, Álvarez es va veure comminat a acceptar l’expulsió del seu país i va ser deportat a Roma el 15 de gener d’aquest any. El prelat resideix a la Ciutat Eterna, i no ha concedit cap entrevista, encara que sí que ha viatjat a Espanya (se’l va veure, entre altres ciutats, a Sevilla i Oviedo, amb els seus arquebisbes). Ara, segurament escoltarem la seva veu profètica i lliure, al Sínode de la Sinodalitat.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
