En la celebració d’una ordenació episcopal, és habitual que hi hagi la presència de veïns i veïnes de la vila de naixement de qui és consagrat. Més encara si aquest prové d’un municipi amb un teixit social petit, i, per tant, amb un veïnat que conegui els seus orígens amb tota exactitud i que estigui format, en el millor dels casos, per un volum de feligresos i feligreses que pugui ocupar les places d’un grapat d’autocars.
Això passarà amb l’ordenació de Josep-Lluís Serrano, que aquest pròxim dissabte veurà com un nodrit grup d’habitatns del seu poble, Tivissa, viatjaran fins a la Seu d’Urgell amb autocars i cotxes particulars per oferir el seu escalf al futur successor de Joan-Enric Vives com a bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra.
D’aquesta manera, es tornarà a repetir la situació donada el 30 de gener de 1971, quan, a les vuit del vespre, es va celebrar a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la presa de possessió com a bisbe d’Urgell de Joan Martí Alanis (1928-2009), qui ocuparia el càrrec fins al 2003. Però en aquella ocasió, veïns i veïnes d’Alcover i del Milà, les dues localitats de l’Alt Camp on va viure els seus primers anys el prelat, van fer-hi nit, ja que l’endemà, a dos quarts de cinc de la tarda, va tenir-hi lloc la seva ordenació episcopal, presidida pel nunci apostòlic Luigi Dadaglio (1914-1990) —l’última cerimònia d’ordenació episcopal que ha acollit el temple romànic perquè l’arquebisbe Joan-Enric Vives va ser consagrat el 1993 a la catedral de Barcelona.
Acompanyat per representants d’altres territoris diocesans com ara l’arquebisbe de Tarragona, Josep Pont i Gol (1907-1995), l’arquebisbe de Barcelona Marcelo González (1918-2004) o el bisbe dimissionari d’Urgell, Ramon Iglésias (1889-1972), Joan Martí Alanis va ser ordenat amb la imposició de les mans, dels ornaments i de l’anell, “que va ser regalat pel poble on va néixer“, com recorda Andreu Banús, alcalde del Milà en aquell moment. Acabada la missa, la celebració va prosseguir al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, amb cants del poble i el multitudinari besamans. Finalment, al pati del palau es va encendre un foc, al voltant del qual els convidats van fer una rotllana, amb el nou bisbe, cantant diverses cançons.
“Vam ser rebuts pel senyor bisbe al Palau Episcopal”
Qui no es va perdre la cita va ser el milanenc Josep Roig, que amb els seus oncles va acompanyar el bisbe Martí Alanis en la seva ordenació. Aleshores, tenia catorze anys i recorda com l’experiència va ser “cerimonial i emotiva“. Això sí, després d’arribar-hi amb un autocar “ple de veïns i veïnes de diversos pobles”, entre els quals hi havia l’aleshores sacerdot d’Alcover, Anton Solsona. “En acabar, ens van oferir una recepció al Palau Episcopal —continua—, on vam saludar el nostre amic i veí, ja consagrat bisbe“. Tant el viatge d’anada com el de tornada van ser llargs i pesats, “però va pagar la pena”, insisteix Roig. La millora de les carreteres per arribar a la Seu d’Urgell farà, aquest dissabte, que el viatge sigui més plaent.
