Francesc clama per la pau després del seu viatge a l’Àsia i Oceania: “Que cessin l’odi i la violència”

cropped-fav.png
Francesc, durant la seva aparició al Palau Apostòlic. | Vatican Media

El papa Francesc ha tornat a alçar la seva veu per demanar la pau a Ucraïna, al Pròxim Orient i a altres regions del món castigades per les guerres. Ho ha fet aquest diumenge en la seva reflexió després del res de l’Àngelus a la plaça de Sant Pere, on ha comparegut per primer cop després de la seva gira de dotze dies per diversos països de l’Àsia i Oceania.

“Que cessin els conflictes a Palestina i Israel, que cessi la violència, que cessin els odis! Que siguin alliberats els ostatges, que continuïn les negociacions i es trobin solucions de pau”, ha dit Francesc abans dedicar un pensament “a les mares que han perdut els seus fills a les guerres”.

En aquest sentit, el Papa s’ha referit a Rachel, mare de Hersh Goldberg-Polin, un dels ostatges israelians assassinats a Gaza a inicis de setembre amb altes cinc persones. “Al novembre de l’any passat, em vaig reunir amb ella, que em va colpejar per la seva humanitat. L’acompanyo en aquest moment. Prego per les víctimes i continuo estant prop de totes les famílies dels ostatges”, ha assegurat el Papa.

Com és habitual, Francesc ha tornat a recordar “la martiritzada Ucraïna“, i també Myanmar, on durant els darrers dies, a més d’intensificar-se la persecució contra el poble rohingya, un tifó ha produït greus inundacions que han provocat la mort d’un mínim de 75 persones i la desaparició d’unes 100.

“Prego pels morts, els ferits i les persones desplaçades. Que Déu sostingui els qui han perdut els seus éssers estimats i casa seva, i beneeixi els qui estan ajudant”, ha conclòs el Papa.

Catequesi íntegra

Estimats germans i germanes, bon diumenge!

L’Evangeli de la Litúrgia d’avui ens explica que Jesús, després d’haver preguntat als deixebles què pensava la gent d’Ell, els pregunta directament: “Però vosaltres, qui dieu que soc?” (Mc 8,29). Pere respon en nom de tot el grup dient: “Tu ets el Messies” (v.30). No obstant això, quan Jesús comença a parlar del patiment i de la mort que l’esperen, el mateix Pere s’hi oposa, i Jesús el renya durament: “Ves-te’n d’aquí, Satanàs! —li diu Satanàs—. No veus les coses com Déu, sinó com els homes” (v. 33)

Mirant l’actitud de l’apòstol Pere, també nosaltres podem preguntar-nos què significa realment conèixer Jesús.

En efecte, d’una banda, Pere respon de manera perfecta, dient a Jesús que Ell és el Crist, el Messies. No obstant això, darrere d’aquestes paraules correctes encara hi ha una manera de pensar “pròpia dels homes”, una mentalitat que imagina un Messies fort, un Messies victoriós, que no pot patir ni morir. Per tant, les paraules amb què Pere respon són “justes”, però la seva manera de pensar no ha canviat. Encara ha de canviar de mentalitat, encara ha de convertir-se.

Aquest és un missatge important per a nosaltres. De fet, també nosaltres hem après alguna cosa sobre Déu, coneixem la doctrina, recitem les pregàries de manera correcta i, potser, a la pregunta “Qui és per a tu Jesús?” Responem bé, amb alguna fórmula que hem après al catecisme. Però estem segurs que això significa realment conèixer Jesús? En realitat, per conèixer el Senyor no n’hi ha prou amb saber-ne alguna cosa, sinó que cal estar disposat a seguir-lo, deixar-se tocar i canviar pel seu Evangeli. Es tracta, doncs, de tenir amb ell una relació, una trobada. Jo puc conèixer moltes coses sobre Jesús, però si no l’he trobat, encara no sé qui és Jesús. Cal aquesta trobada que canvia la vida: canvia la manera de ser, canvia la manera de pensar, canvia les relacions que tens amb els germans, la disponibilitat per acollir i perdonar, canvia les opcions que fas en la vida. Tot canvia si realment has conegut Jesús! Tot canvia.

Germans i germanes, el teòleg i pastor luterà Bonhoeffer, víctima del nazisme, va escriure així: “El problema que mai no em deixa tranquil és saber què és realment per a nosaltres avui el cristianisme o fins i tot qui és Crist”. Per desgràcia, molts ja no es fan aquesta pregunta i romanen “tranquils”, adormits, fins i tot lluny de Déu. És important, en canvi, preguntar-nos: jo em deixo incòmode, em pregunto qui és Jesús per a mi i quin lloc ocupa en la meva vida? Sobre aquesta pregunta, la nostra mare Maria, que coneixia bé Jesús.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia