Aquest dia són especialment recordats el papa sant Corneli I i el bisbe sant Cebrià de Cartago, màrtirs. Amb les seves contradiccions i amb a seva grandesa, aquests sants són venerats conjuntament (anteriorment celebrats el 14 de setembre). Sant Corneli va regir la seu de Pere del 251 al 253, en un moment de greus dificultats especialment les provocades per Novacià que l’acusava de libel·làtic i condescendent amb els cristians poc íntegres Cebrià, bisbe de Cartago, encapçalant els bisbes d’Àfrica Proconsular, va fer costat a Corneli. El papa Corneli morí el juny del 253 a Civitavecchia on l´emperador Gal·lus l’havia desterrat. El seu cos va set traslladat a Roma i va ser enterrat a les Catacumbes de Calixte. Se l’invoca contra l’epilèpsia i contra la infidelitat matrimonial.
Té per distintiu un corn que fa referència el seu nom. Cebrià -el nom delata l’origen xipriota- era un advocat famós de vida dissipada i, malgrat tot, va ser elegit bisbe de Cartago poc després de fer-se cristià i ser batejat. Va consolidar l’església nord africana. Si bé va ser comprensiu amb els caiguts durant la persecució, s’enfrontà al papa Esteve I i amb els cristians dissidents negant-los la possibilitat d’administrar vàlidament els sagraments. Sant Dionís d’Alexandria i, sobretot, la persecució de Valerià evitaren el cisma. Abans de ser decapitat -14 de setembre de 258- va pagar vint-i-cinc monedes d’or al seu botxí per tal que no s’atemorís d’exercir el seu deure. Se’l considera un dels grans pares de l´Església llatina antiga. Louis Bertrand li dedicà la novel·la Sanguis Martyrum. És invocat contra la pesta i les epidèmies.
