Observar parcialment o totalment les muntanyes que conformen el massís de Montserrat quan s’obren les finestres d’una casa és una situació habitual en molts dels pobles, grans i petits, que limiten amb la seva ubicació, a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.
És una situació, però, que molts dels veïns que l’experimenten diàriament desitjarien esborrar del seu cap per tornar a veure els seus cims per primera vegada. “I per tenir, de nou, la cara de sorpresa que tots hem tingut quan ens ha passat”, explicava aquest passat dilluns Sergi Martin al grup d’autoritats que visitaven l’exposició ‘Montserrat, mil anys’, que ell i el conservador Marc Sureda han muntat al Palau Robert de Barcelona.
En aquest edifici neoclàssic que va pertànyer a una família aristòcrata abans de ser adquirit per la Generalitat de Catalunya ha sigut on els dos historiadors han dedicat l’últim any —”sense rebre pressions de la comunitat benedictina, però amb unes bases de com havia de ser la mostra”, deien— a portar Montserrat al cor de Barcelona. “Un cor on —tal com assenyalava l’abat Manel Gasch durant la inauguració de la proposta, al pati d’aquest recinte barceloní— també es pot estendre el missatge montserratí“.
Així és com, fins al 6 de gener, l’exposició, que neix per ser itinerant, permetrà, tant a persones que hagin vist Montserrat milers de vegades com a les que no l’hagin vist mai, resoldre un dubte que, per a Sureda, pot tenir qualsevol dels dos tipus de visitants: “Qui té un vincle especial amb Montserrat tindrà dificultats per explicar-ho per la densitat de vivències recordades i, en canvi, qui no en tingui tindrà un problema per comprendre-ho”, detallava. Per això, aquesta mostra pretén, segons els seus comissaris, fer entendre Montserrat portes endins i, també, a partir dels ulls de testimonis anònims que se n’han enamorat per tota la vida.
D’aquesta manera, qualsevol persona que deixi enrere el bullici de la ciutat i s’hi endinsi podrà viure l’experiència immersiva i virtual, en una de les cambres del palau barceloní, de trobar-se en llocs concrets de l’abadia, habitualment tancats al públic. Aquests són la biblioteca, la sala capitular i el claustre per on es mouen els monjos benedictins que hi habiten i vetllen per la seva conservació des de fa un mil·lenni.
Les relacions històriques entre Montserrat i Barcelona
Amb el suport de la Direcció general de Difusió de la Generalitat de Catalunya i de l’Abadia de Montserrat, l’exposició “ha de servir perquè molts barcelonins renovin el seu vincle amb l’abadia”, com remarcava, per la seva part, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Ho feia abans de posar en relleu les diverses situacions en què la talla de la Moreneta es va haver d’amagar a la ciutat comtal per prevenir la seva desaparició, com ara durant la desamortització que va haver-hi durant els primers anys del segle XIX.
“El mil·lenari de Montserrat ha de ser una festa, també, que reivindiqui tot el temps que el cenobi ha estat vinculat a la nostra ciutat”, acabava el batlle. Posteriorment, el president del govern català, Salvador Illa, destacava la persistència, la paciència, la humilitat, la senzillesa i l’obertura que han imperat en tota la trajectòria mil·lenària de l’abadia benedictina. “No hi ha empreses ni països, ni equips de futbol que puguin celebrar mil anys de vida”, admetia per referir-se, finalment, al “ferment positiu” que “és i ha de continuar sent Montserrat”.
