Ramon Bassas ha pres possessió aquesta setmana com a director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, un càrrec que ha assumit a petició del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. “Ho he acceptat sense por, però també amb moltes ganes de fer-ho bé“, assegura l’excap de comunicació de Fragmenta Editorial, que arran d’aquest nomenament ha aparcat temporalment els seus compromisos amb aquest segell i amb altres projectes en què estava implicat per dedicar-se plenament a liderar un organisme que, des de fa un quart de segle, s’encarrega de la delicada missió de dialogar i atendre les necessitats de les entitats religioses establertes a Catalunya.
Amb el recent canvi de govern que va tenir lloc aquest estiu, ja va començar a intuir la possibilitat del seu nomenament o va ser una sorpresa?
Aquesta notícia me la van comunicar a finals d’agost, no recordo exactament la data. Vaig sentir rumors abans que deien que es proposaria el meu nom com a director general d’Afers Religiosos, però mai no en vaig fer cas. El conseller Espadaler, en acord amb el president de la Generalitat, em va trucar per proposar-m’ho i hi vaig estar d’acord des del primer moment.
Quins seran els principals reptes que afrontarà al capdavant d’Afers Religiosos?
El meu objectiu no és trencar amb res, sinó donar continuïtat. Hi ha hagut una bona trajectòria des que aquesta direcció general es va crear a inicis de la dècada de 2000, amb diferents directors generals de diversos governs. Jo no vinc a desmantellar res, sinó a reforçar l’organisme, a millorar els programes que s’hi promouen i a incorporar el màxim de gent en les polítiques de la Generalitat. Aquest és un govern de tothom, i la diversitat religiosa és una part essencial d’aquesta pluralitat.
Parla d’una continuïtat que, de fet, ha estat transversal en Afers Religiosos malgrat els successius canvis polítics. És així?
Exacte. La qüestió religiosa és un tema de país, no de partits. Hi ha una tradició cultural lligada al fet religiós, però ara tenim una diversitat religiosa molt més àmplia que fa 20 o 25 anys. Aquest fet fa que la gestió sigui més complexa, però també més rica. La complexitat no és una barrera, sinó una oportunitat per treballar amb més profunditat i rigor.
Com creu que s’hauria de treballar per revertir la manca de coneixement sobre el fet religiós a Catalunya, tal com van mostrar els resultats del darrer Baròmetre de la religiositat?
El que posa de manifest el baròmetre de les religions són els canvis en la societat catalana i occidental en relació amb la religió. Més que una crisi, veig una diversificació i una transformació a la qual ens hem d’adaptar. És un error pensar que la religió ha de ser una cosa amagada, perquè el desconeixement porta prejudicis, i els prejudicis religiosos són especialment perillosos. Cal fomentar el coneixement per evitar malentesos.
Finalment, quina valoració fa de la feina del seu predecessor, Carles Armengol?
Li he trucat per agrair-li la feina feta. Crec que ha complert amb la seva tasca de manera excel·lent, i vull mantenir l’equip que l’ha acompanyat per continuar treballant pels mateixos objectius. Ha fet una gran feina i vull aprofitar-la per avançar en els reptes futurs.
