La Basílica de Santa Maria del Mar s’ha omplert aquest dimecres amb motiu de la Missa de l’11 de setembre, convocada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat en record d’aquells que l’any 1714 van defensar Barcelona del setge de les tropes borbòniques en el marc de la Guerra de Secessió.
La celebració ha vinculat aquest cop dues efemèrides: la dels cent vint-i-cinc anys de l’aprovació canònica de la Lliga Espiritual, redactada pel bisbe Josep Torras i Bages, i el Mil·lenari del monestir de Montserrat, que va començar oficialment el passat cap de setmana. Per aquest motiu, enguany la persona triada per oficiar la missa ha estat el monjo i rector del santuari de Montserrat, Joan Maria Mayol.
“Massa sovint les discussions en política i en temes d’Església semblen més interessades a mantenir o ampliar les quotes de poder que buscar el bé del país o un anunci més coherent de l’evangeli”, ha advertit Mayol durant l’homilia, enmig d’un silenci trencat només per la bullícia provinent del Fossar de les Moreres, situat a tocar de la basílica, i on el públic es començava a concentrar —després de les tensions viscudes la nit anterior— per commemorar la Diada.
L’ambició i la traïció
Mayol ha estructurat la seva prèdica al voltant de l’ambició i la traïció, dues forces presents en el sant sopar que van portar Jesús a la creu i que, per al monjo, continuen vigents en el món actual generant conflictes “dins i fora de l’Església” i patiments en “els pobles empobrits del nostre món”.
“A l’Evangeli —ha recordat el religiós— les discussions entre els deixebles expressen bé com l’ambició fa malbé la cohesió i la fraternitat d’un grup”. És el que ha reiterat tot assenyalant que “l’objectiu de la discussió no cercava com anunciar millor el missatge de Jesús sinó qui d’ells era el més important”.
Pel que fa a la traïció, Mayol s’ha referit a Judes, que amb un petó va trair Jesús per forçar-lo a manifestar-se com un messies segons els homes. “La traïció és l’amor quan es perverteix intentant manipular i utilitzar l’altre pels beneficis particulars”, ha reblat el monjo.
Amor fratern per avançar
Aquest preàmbul ha servit al monjo i prevere per recordar que en l’aportació de la Lliga Espiritual al món de la cultura no han de tenir cabuda ni l’ambició ni la traïció, sinó l’amor; un amor que, segons ha dit, ha d’integrar necessàriament “la noblesa espiritual de la persona i la justícia de les estructures socials en què es mou”.
En aquest sentit, el religiós benedictí ha recordat que va ser precisament l’amor fratern com a camí per avançar en les relacions humanes allò que Torras i Bages va posar al centre de la Visita Espiritual. “Un amor que defuig l’esperit de discòrdia que tant mal ha fet en la nostra història”, ha resumit abans de recordar que la Visita Espiritual “continua essent un full de ruta”.
Mayol ha finalitzat convidant a treballar, amb humilitat i fermesa, per la pau sense ambicionar per sobre dels altres ni en contra de ningú. “No traïm, doncs, les nostres arrels cristianes que ens recorden la fita i ens donen la força per fer de l’amor a la fe i al país, una tasca seriosa de fraternitat universal”, ha conclòs.
Fe, tradició i país
En l’acte, l’únic de caràcter religiós convocat a Catalunya en el marc de la Diada, s’hi han aplegat alguns turistes atrets per la bellesa del temple gòtic, apreciable a través de la llum tènue que es filtrava pels vitralls. També hi ha hagut fidels com en Josep, un barceloní que, després d’haver-se retrobat amb la fe arran d’un problema de salut greu, ha descobert enguany aquesta missa que advoca per una Església encarnada a Catalunya.
Però el gruix principal d’assistents responia sobretot a perfils com el de la Lourdes i en Gabriel, mare i fill que fa anys que assisteixen en família a la Missa de l’11 de setembre. “El que més valoro d’aquesta cerimònia és que hagi sabut mantenir-se al llarg de tants anys; i també el fet que evoca tota aquella gent que va donar la seva vida per les llibertats del nostre poble”, assegurava la dona.
“És el primer any que venim sense el pare, que venia cada any i que va morir el passat mes de març“, afegia en Gabriel, tot reconeixent que, enguany, la seva participació a a la missa ha sigut també un homenatge al pare desaparegut.
La missa de l’11 de setembre dedicada als patriotes catalans és una tradició que es remunta a l’any 1886 i va ser el primer acte públic commemoratiu de la derrota de 1714. Des de la seva fundació l’any 1899 i fins avui, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat se n’ha ocupat.
