Són dos quarts de deu del matí i a la seu de l’associació Hogar de María de Girona tres dones ja comenten, amb el cafè a les mans, alguns aspectes sobre la trobada que l’endemà, dimecres 4 de setembre, marcarà l’inici de les activitats d’enguany en aquest centre de dia dedicat a protegir la vida per mitjà de l’acompanyament i l’ajuda a mares gestants.
Elles són, d’una banda, Marta Pascual, coordinadora de l’Hogar de María a Girona, i, de l’altra, Valeria Orrego i Mariana Horuk, dues de les cinc dones que en aquest nou curs gaudiran del suport que ofereix aquesta entitat catòlica a dones embarassades o amb infants acabats de néixer.
“M’ha costat quinze anys poder-me quedar embarassada, per tant, el meu bebè és molt desitjat“, explica en un fluid espanyol la Mariana, embarassada de sis mesos, que va arribar sola a Girona el passat mes de juliol fugint del seu país, Ucraïna, per poder “estar tranquil·la i salvar el seu nadó”.
La Mariana va posar-se en contacte amb l’Hogar de María gràcies a un home que coneixia l’entitat i li va recomanar que hi acudís. Durant aquestes darreres setmanes d’estiu, mentre ha esperat l’inici de la temporada per sumar-se al grup de dones, s’ha dedicat a ajudar a la casa endreçant la roba d’infant que ha arribat al centre en un dels darrers donatius. “Doblegar i classificar roba és com una teràpia per a mi, em relaxa”, confessa.
A l’altre cantó de la taula hi ha la Valeria, que és colombiana i va posar els peus a Catalunya per primer cop el mes de desembre de 2023. Des de llavors, viu a la Bisbal (Baix Empordà) amb el seu marit i el seu fill José Àngel. “Vaig arribar aquí buscant un millor futur per aquest petitó“, explica mentre sosté en braços el nadó, de només sis mesos.
Valeria va conèixer l’Hogar de María cercant per internet entitats catòliques dedicades a ajudar dones gestants. Ho va fer, assegura, buscant companyia, més que no pas suport material. “En poc temps he experimentat canvis molt importants en la meva vida: he sortit del meu país, he sigut mare… Tot això m’ha provocat una allau de sentiments i he necessitat suport per tirar endavant”, admet Valèria.
Un dels millors records que té la Valèria de la seva primera visita al local de l’associació va ser el rosari i l’estampa amb una oració al darrere que li van lliurar. “Jo estava trista i una mica avorrida i em vaig sentir molt millor quan, després d’una primera pregària, em van dir que va ser Maria qui m’havia portat fins aquí”, rememora.
Els orígens al Raval
L’origen de l’Hogar de María es remunta a l’any 2014 en una església del barri del Raval de Barcelona, on Elvira Casas, que es dedicava a ajudar famílies necessitades com a voluntària, va veure com una dona se li va apropar demanant-li diners per poder pagar l’avortament al qual s’havia de sotmetre aquella mateixa tarda.
“L’Elvira li va dir que no l’ajudaria a avortar, però que la podia ajudar a tenir el seu fill i, que si volia, podria donar-lo en adopció perquè alguna mare se’n pogués fer càrrec”, relata Marta Pascual. Llavors van adreçar-se a la Casa Guadalupe, de Terrassa, on van ajudar la dona a tenir el nadó. L’experiència va ser tan gratificant que mesos després l’infant seria batejat amb la mateixa Elvira Casas com a padrina.
Arran d’aquella experiència, i després d’un període com a voluntària a la Casa Guadalupe i, Casas va decidir posar en marxa l’Hogar de María, que enguany celebra el seu desè aniversari amb 22 centres, la majoria dels quals es troben a Catalunya.
Compartir en la diversitat
Malgrat que es tracta d’una entitat catòlica, l’Hogar de María ofereix suport a dones de qualsevol raça, religió i condició social que no compten amb prou recursos personals o materials per afrontar l’embaràs i els primers mesos de maternitat. Aquesta diversitat és un dels pilars del centre, com ho destaca Valeria: “La diversitat cultural i religiosa és una de les coses que més m’agraden d’aquest centre, totes respectem les creences de les altres. Aquí venim sobretot a compartir experiències, àpats típics dels nostres països, i a aprendre plegades en tallers que s’imparteixen al centre com ara els de pintura o de ball”.
Mariana remarca la pau i tranquil·litat que sent en aquest espai. “He conegut moltes persones des que estic aquí, no em sento sola. No sé com anirà en el futur, però soc una persona activa i no m’agrada restar de braços plegats”, adverteix Mariana, que de moment s’ha apuntat a un curs de català.
Mares graduades
Quan els infants nascuts sota l’empara de l’Hogar de Maria compleixen un any, les mares es graduen amb una festa en la qual se’ls fa entrega d’un diploma. “No es tracta, però, d’un comiat definitiu, ja que a partir d’aleshores passen a formar part del grup de mares graduades i, dos cops l’any, les convidem a participar en trobades en què es fan batejos”, explica Marta Pascual.
Mentre aquest moment arriba, la Valeria i la Mariana tenen en l’Hogar de María un espai d’acollida on omplir el seu temps amb el gran ventall d’activitats que s’impulsen des del centre. “Mossèn Dagoberto Rojas [rector de la parròquia de Llançà] ens visita un cop al mes per impartir xerrades; també venen infermeres, pedagogues, psicòlogues; també fem activitats com ara classes de lactància, exercicis per a mares, massatges per als bebès”, enumera Pascual, que a més de coordinar els centres de Girona i Llançà, s’ocuparà també del de Palamós, que serà obert pròximament.
El treball que fa l’Hogar de María no només és satisfactori per a les mares, sinó també per a l’equip de persones que, com Marta Pascual, dediquen el seu temps i energia a donar resposta a les necessitats d’un espai que és una segona llar per a les dones. “Tot això és molt gratificant per a mi. M’estimo molt els nens i les mares; i en aquests vint dies d’agost que no ens hem vist, els he trobat a faltar”, conclou Pascual amb un somriure.
