El passat divendres 30 d’agost de 2024 es va completar la primera fase de l’estudi del sepulcre i les relíquies de santa Teresa de Jesús a Alba de Tormes (Salamanca), que ha aportat les primeres conclusions mèdiques sobre la seva salut en els darrers anys de la seva vida.
A primera hora del matí, un equip de col·laboradors va dur a terme a la Basílica de l’Anunciació d’Alba de Tormes l’obertura del sepulcre de qui va ser la primera dona proclamada Doctora de l’Església.
“Després de la remoció de la pesada llosa de marbre, s’ha pogut extreure l’urna de plata que conté el cos de la santa, que no havia sortit del seu sepulcre en 110 anys”, va explicar a la roda de premsa el prior d’Alba de Tormes, Miguel Ángel González, que també va assegurar que tant el sepulcre com l’urna s’han conservat en magnífiques condicions.
“Un cop extreta l’urna, s’ha fet una processó solemne pel monestir i un moment d’oració i veneració al cos de Santa Teresa, als quals s’han unit les monges carmelites descalces”, va descriure González. Posteriorment, l’urna va ser traslladada a una sala específica per dur a terme els treballs. Per a portar a terme l’obertura s’han utilitzat un total de deu claus, incloent-hi les que es conserven en diferents llocs com Alba de Tormes i Roma.
“Aquesta obertura del sepulcre serveix per controlar l’estat de les restes i per fer un estudi més detallat, ja que amb els mitjans moderns es poden saber moltes coses de la seva salut, el seu físic, les seves malalties”, va relatar a Flama Agustí Borrell, vicari general de l’Orde del Carmel Descalç.
Una complexió física “fràgil”
Com va informar Marco Chiesa, postulador general de l’Orde del Carmel Descalç: “L’equip mèdic va detectar que la santa tenia una complexió física fràgil”. Es conclou que, al llarg dels últims anys, caminava encorbada a causa d’una cifosi, una afecció que provoca una curvatura excessiva de l’esquena.
Chiesa va explicar que la cifosi que patia Teresa dificultava la seva capacitat respiratòria degut a la deformació de les vèrtebres. Malgrat això, els metges van indicar que no patia osteoporosi. A més, es va detectar que la religiosa patia reuma i artrosi en el genoll esquerre, i que va experimentar una fasciïtis plantar que li causava un gran dolor al caminar, fet que va dificultar encara més la seva mobilitat.
Pel que fa a la seva mà, el prior d’Alba de Tormes va revelar que l’anàlisi indica que Teresa podria haver estat ambidextra, usant amb igual habilitat ambdues mans. Aquestes suposicions contradiuen la informació anterior sobre les lesions que va patir després de trencar-se el braç esquerre durant un accident a San José d’Àvila el 1577. En realitat, es tracta d’una dislocació de canell, que li va deixar el braç en una situació força complicada durant els seus darrers anys.
González va explicar que, malgrat que la remeiera de Medina del Campo va intentar ajudar-la mesos després del seu accident, el tractament va resultar pitjor que la malaltia, ja que li va provocar un dolor considerable. Aquesta informació és coherent amb els escrits i testimonis que santa Teresa va deixar abans de la seva beatificació. Els informes mèdics recents ajudaran a aclarir les darreres incògnites sobre la seva ambidextria.
Reconeixement de les relíquies majors
Aquest procés d’investigació inclou exàmens científics per estudiar l’estat de conservació i possibles patologies del cos de Santa Teresa. “Al llarg dels dies següents, es preveuen anàlisis visuals i reconeixements canònics de les relíquies majors, incloent el cor, el braç i la mà de la santa”, va declarar González.
En principi, de tot aquest procés no es publicaran fotografies del cos. Com va informar Borrell: “No es proporcionaran imatges, encara que el sant cos es conservi relativament bé, ja no deixa de ser un cadàver”.
A més a més, també hi haurà experts orfebres que estaran a càrrec d’obrir els relicaris sense danyar els objectes sagrats, i la feina es durà a terme acuradament seguint protocols establerts per garantir la preservació d’aquests valuosos elements.
Amb la conclusió d’aquesta primera fase, s’ha procedit a la clausura de l’urna de plata amb les relíquies de la santa, que ha estat retornada al seu lloc de descans habitual dins de la basílica d’Alba de Tormes. Les clausures s’han realitzat amb gran cura, tal com ha detallat el prior de la comunitat, incloent també les relíquies del braç, el cor i la mà de la santa.
A partir d’ara, l’estudi entrarà en una nova fase que es farà en laboratoris italians, on l’equip mèdic treballarà per obtenir més conclusions sobre el cos de la santa. La segona fase d’aquest procés durarà diversos mesos, amb l’objectiu de presentar les conclusions definitives durant l’any 2025.
