Comencem el setembre. El nom del mes li ve perquè, abans de la reforma de Juli Cèsar (46 a. C.), li corresponia el setè lloc, ja que l’any s’iniciava el mes de març.
A l’evangeli (Mc 7, 1-23) que llegim aquest diumenge (el XXII de durant l’any), Jesús ens convida a ser nobles i viure amb sinceritat els manaments des del més profund del cor.
Aquest dia, un dels més farcits del santoral, entre els sants que es veneren, hi trobem sant Gil, també anomenat Egidi. Era d’origen grec i, anant pel món, fundà un monestir entre Nimes i Arles, enmig d’un gran bosc, on morí l’any 500. Alguna llegenda afirma que va morir a Núria. El monestir provençal per ell fundat -Saint Giles du Gard- esdevindria una fita important pels pelegrins que anaven de Roma a Sant Jaume de Galícia. Aquest fet escampà la devoció a sant Gil arreu d’Europa, però especialment pels Pirineus i pel migdia francès. Una cérvola acompanya les seves representacions iconogràfiques doncs l’abat sant Gil va salvaguardar-la d’uns caçadors del rei que fins i tot van arribar a clavar-li una fletxa a ell. Se l’invoca per demanar la conversió de les pròpies limitacions i també per foragitar els malsons i els terrors nocturns, especialment de la mainada. També l’invoquen els pastors per demanar la protecció dels seus ramats i en aquest dia, després d’haver pasturat durant l’estiu per les planes -especialment de l’Empordà-, al santuari de Núria, fan una gran festa en honor del seu patró. Es diu que per sant Gil es sacsegen les nogueres i que quan arriba sant Gil, al vespre es fa fil.
També es venera avui sant Llop. En castellà se l’anomena Lope i en deriva el gentilici López i, en català, Llobet. Això fa pensar en la popularitat d’aquest sant que va ser bisbe de Sens a principis del s. VII. A les darreries del s. VIII es va redactar la seva vida on s’explica que descendia de família noble d’Orleans i era nebot del prelat d’Orleans, el bisbe Austeri, i també del bisbe d´Auxerre, Aunari. Amb aquests tiets que l’empenyien i que van cuidar la seva formació, a la força havia de ser sant. I se’n van sortir prou bé. Ordenat capellà, més endavant se li encomanà la successió del bisbe de Sens, Artemi. Es distingí per la seva entrega pastoral.
En ocasió de conflictes dinàstics dels reis merovingis, fou difamat i deportat a Vimeu on aprofità el temps anunciant-hi l’Evangeli. El rei Clotari II, compungit i forçat pels feligresos de Sens, restituí el sant bisbe a la seva diòcesi on hi morí el 623. Es representa vestit de bisbe, amb un llop al costat i, fent referència a uns fets que se li atribueixen, l’acompanyen un calze on hi ha una pedra preciosa que hi va aparèixer miraculosament i també una campana amb que foragità els exèrcits del rei que atacaven Sens. Es diu que per sant Llop, oli a pertot. I l’expressió festiva el recorda dient sant Llop, qui l’agafa, és seu. Ja que esquivà el diable que li volia fer mal al coll, se l’invoca contra mals de la gola i sovint es feia fan ficant la mà a la gola del llop que acompanya la seva imatge.
Altres sants que es veneren avui són:
Josuè, cabdill d’Israel i successor de Moisès.
Sant Daniel de Girona, ermità i màrtir (s. IV),
Sant Lleïr, bisbe de Lleida (+ 311).
El martiri del beat Josep Samsó i Elias, prevere, rector de Santa Maria de Mataró, assassinat el 1936, víctima de la persecució religiosa a la Guerra Civil.
El martiri dels beats Miquel Roca Huguet i els seus 12 companys, religiosos Hospitalaris de Sant Joan de Déu, a Madrid, el 1936, víctimes de la persecució religiosa a la Guerra Civil.
El martiri del beat Alfons Sebastià Viñals, prevere, a Paterna / València, el 1936, víctima de la persecució religiosa a la Guerra Civil.
El martiri del beat Pere Rivera Rivera, prevere franciscà, a Barcelona, el 1936, víctima de la persecució religiosa a la Guerra Civil.
El martiri de les beates Maria Carme Moreno Banítez i Maria Refugi Carbonell Muñoz, verges, religioses filles de Maria Auxiliadora, a Barcelona, el 1936, víctimes de la persecució religiosa a la Guerra Civil.
I es commemora avui l’inici de la segona Guerra Mundial amb la invasió alemanya de Polònia, el 1939.
