El papa Francesc ha interromput el cicle habitual de catequesi per dedicar la catequesi d’aquest dimecres 28 d’agost a la difícil situació de les persones migrants que arrisquen la vida diàriament intentant fugir de la misèria, les guerres i la violència.
“Les rutes migratòries d’avui sovint estan marcades per travessies de mars i deserts, que per a molta, massa gent, massa, són mortals. Per això avui vull centrar-me en aquest drama, aquest dolor“, ha advertit el pontífex poc després de les 9 del matí, just a l’inici d’una audiència general en què ha recordat “totes les persones que es veuen obligades a travessar mars i deserts per arribar a una terra on poder viure en pau i seguretat”.
Mogut pels nombrosos testimonis que ha rebut al llarg dels darrers anys, Francesc ha denunciat un cop més els qui trafiquen amb persones migrants i ha lloat els que treballen per ajudar-los en el seu difícil camí. “Algunes d’aquestes rutes les coneixem millor, perquè sovint es troben en el punt de mira; d’altres, la majoria, són poc conegudes, però no menys populars“, ha observat el Papa.
Francesc, que ha parlat de la Mediterrània en nombroses ocasions (“perquè soc bisbe de Roma i perquè és emblemàtic: el Mare Nostrum, lloc de comunicació entre pobles i civilitzacions”), ha lamentat que aquest mar “s’ha convertit en un cementiri“. “I la tragèdia —ha dit— és que moltes, la majoria d’aquestes morts, es podrien haver evitat. S’ha de dir clarament: hi ha qui treballa sistemàticament i amb tots els mitjans per rebutjar els migrants, per rebutjar els migrants. I això, quan es fa amb consciència i responsabilitat, és un pecat greu”.
Migrants invisibles
Citant les paraules dels salms, el bisbe de Roma ha recordat que el mar i els deserts són llocs bíblics on es va desenvolupar la història de la salvació, revelant un Déu que acompanya el poble en el camí de la llibertat, que “no es manté a distància”, però “comparteix el drama dels migrants, ell és amb ells, pateix amb ells, plora i espera amb ells”.
Durant l’al·locució, Francesc ha recordat la imatge de la dona i la filla del refugiat camerunès Pato, que van morir l’estiu de 2023 de fam i set al desert. “En l’era dels satèl·lits i els drons, hi ha homes, dones i nens migrants que ningú hauria de veure: els amaguen. Només Déu els veu i escolta el seu crit. I això és una crueltat de la nostra civilització”, ha sentenciat.
No a la militarització de les fronteres
Partint del supòsit que “en aquells mars i en aquells deserts mortals, els migrants d’avui no hi haurien de ser“, Francesc ha enumerat tot allò que és contrari al dret humanitari i no facilita la recerca del resultat: lleis més restrictives, militarització de les fronteres, retorns en calent.
En aquest sentit, el pontífex ha demanat vies d’accés segures i regulars per als migrants, que facilitin el refugi a aquells que fugen de guerres, violència, persecució i molts desastres. “Ho aconseguirem —ha assegurat— promovent en tots els sentits una governança global de les migracions basada en la justícia, la fraternitat i la solidaritat. I unint forces per lluitar contra el tràfic de persones, per aturar els traficants criminals que exploten sense pietat la misèria dels altres”.
La cultura de la indiferència
Finalment, Francesc ha convidat a recordar “coses lletges i tristes” relacionades amb les persones migrants, com els naufragis massius a l’illa italiana de Lampedusa —que el Papa va visitar en dues ocasions— o a la localitat de, també italiana, de Crotona.
Francesc ha culminat el seu missatge amb unes paraules als “molts bons samaritans que s’esforcen per ajudar i salvar els migrants ferits i abandonats en les rutes de l’esperança desesperada, als cinc continents”. Obres que, per al pontífex, són senyal de valentia per part d’una humanitat “que no es deixa contagiar per la mala cultura de la indiferència i el malbaratament”, una cultura que, afegeix, mata els migrants.
“Unim els nostres cors i forces, perquè els mars i els deserts no siguin cementiris, sinó espais on Déu pugui obrir camins de llibertat i fraternitat“, ha conclòs Francesc.
