El Vaticà i la Xina fan un nou pas conjunt en el diàleg bilateral

descarga
Xi Hongzhen, nou bisbe de Tianjin. | Vatican News

A vegades, més val tard que mai. Especialment, quan es tracta del diàleg entre les dues diplomàcies més antigues i amb més sentit del llarg termini que hi ha en el món, la Xina i el Vaticà. Els dos Estats que justament aquest dimarts han fet un nou pas d’apropament amb el reconeixement per part de Pequín d’un bisbe que, dins de l’acord macro de 2018 que s’hauria de renovar enguany, havia estat nomenat per Francesc en 2019 i encara esperava l’autorització del règim.

Tot va transcendir a través d’una nota donada a conèixer aquest dimarts 27 d’agost en la que el Vaticà va expressar la seva “satisfacció” pel reconeixement de Melciorre Xi Hongzhen com a bisbe de la diòcesi xinesa de Tianjin.

Segons el Vaticà, el reconeixement és “un fruit positiu del diàleg establert al llarg dels anys entre la Santa Seu i el Govern xinès”. Els dos estats no tenen relacions diplomàtiques, més enllà que en el llarg termini pugui estar en agenda l’establiment d’una oficina vaticana en el gegant asiàtic. De moment, com un dels principals esculls per a la plena bilateralitat, és que el Vaticà és l’únic Estat europeu que reconeix Taiwan, un país que la Xina reclama com a part indissoluble de la seva sobirania.

Melciorre Xi Hongzhen va néixer el 7 d’octubre de 1929, va ser ordenat sacerdot el 4 de juliol de 1954 i consagrat coadjutor de la diòcesi de Tianjin el 15 de juny de 1982 i en 2019 havia estat nomenat bisbe per a succeir al mort Stephen Li Side.

La diòcesi de Tianjin compta amb uns 56.000 fidels, distribuïts en 21 parròquies, ateses per 62 sacerdots, segons va informar el Vaticà.

Plaça de Sant Pere del Vaticà. | Wikimedia Commons

Aquest nou nomenament ha sigut possible en el marc de diàleg relatiu a l’aplicació de l’Acord Provisional entre la Santa Seu i la República Popular de la Xina aprovat l’any 2018 i renovat ja en dues ocasions i que permet l’elecció consensuada dels bisbes, competència del Papa i que Pequín veia com una ingerència. El pròxim mes d’octubre, després dels dos llargs viatges que el Papa té previst, hauria de donar-se la nova renovació de l’acord, al qual encara ningú s’anima a imaginar com un enteniment ferm i no més provisori.

El maig passat, en un profund missatge amb el qual va buscar al mateix temps evocar l’històric Concili de Shanghai, l’únic “fins ara” de l’Església del gegant asiàtic i crear un llaç a les autoritats del país amb el qual el Vaticà haurà en un parell de mesos renovar el seu acord per a la designació de bisbes, Francesc va destacar l’aportació dels catòlics de la nació oriental a la “convivència social” i va deixar clar —una vegada més— que el poder polític comunista no té res a témer davant l’acció d’una Església que busca “evangelitzar i no colonitzar”.

Els participants del primer Concili en Xinès van mirar cap al futur. I el seu futur és el nostre present“, va sostenir el pontífex en el videomissatge enviat a una trobada organitzada en la Universitat Urbaniana de Roma pel primer centenari de la trobada de 1924 considerat un pas clau per a l’organització de l’Església al país.

Article d’Hernán Reyes Alcaide publicat en col·laboració amb Religión Digital

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia