La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat va recordar el context històric en què es va produir la seva creació, el 1899, en el marc d’una jornada organitzada, aquest passat diumenge, durant la 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent), a la Catalunya Nord. Un context, el de finals del segle XIX, marcat per les transformacions socials, la influència del lliuremercat i l’auge dels moviments obrers i anarcosindicalistes.
En la jornada, que portava per títol “La societat catalana en el naixement de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1899)”, van intervenir diferents persones vinculades a la Lliga i experts en el període històric en el qual s’enclava la creació de l’entitat, que van traçar els fets històrics més rellevants per comprendre el context en què va posar la seva primera pedra, enguany fa 125 anys.
El primer a intervenir va ser, així doncs, Jordi Casassas, professor emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, que va repassar el context convuls d’aquell període. “La Lliga va néixer després del Sexenni Revolucionari, del 1868 al 1874, en què hi va haver un intens debat sobre si l’Església havia de fer política i buscar una estructura que pogués influir en ella”, va dir l’expert. A més, aquells anys van estar marcats per les tensions entre els carlistes i els liberals, per bé que, com va recordar el professor, “una part de l’Església es va mobilitzar de forma ‘alternativa’ i va tenir en compte la realitat diferencial de Catalunya com a entitat històrica, en què el cristianisme va tenir un paper important”.
D’aquí en va sorgir un catalanisme no homogeni que apartava tot allò que era revolucionari i fundava La Lliga de Catalunya per defensar els interessos polítics i econòmics de Catalunya. Serien personatges destacats d’aquest procés el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, i el canonge vigatà Jaume Collell. Com va assenyalar el professor Casassas, tots dos eclesiàstics van ser determinants per posar la llavor de la futura Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que va voler difondre el seu missatge de fe, així com el seu catalanisme, en diferents ambients, com ara l’universitari i el polític. Aquest fet va comportar, però, una escissió entre persones rellevants, com ara el mateix Torras i Bages i Enric Prat de la Riba, ja que aquest últim va voler que aquest catalanisme moderat, fonamentat en el cristianisme, entrés en política.
La jornada va continuar amb una ponència del filòleg Joan Requesens, membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, que es va centrar en les figures de Jaume Collell i Jacint Verdaguer. La seva ponència va posar el focus en el setmanari La Veu del Montserrat, fundada pel mateix Jaume Collell, que reivindicava un cristianisme que donava suport al catalanisme.
Requesens va voler fer referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat i al primer mil·lenari de 1881, que servia per recuperar el monestir de Montserrat “com a indret de pelegrinatges, de culte i que volia retrobar el seu passat en un present de pugnes polítiques entre lliberals i carlins”, va dir. A més, l’especialista va destacar com el canonge Jaume Collell i Jacint Verdaguer va introduir-hi la dimensió de pàtria nacional, més enllà de lloc de pelegrinatge.
Torras i Bages i el seu compromís amb Catalunya
El tercer ponent de la jornada, el professor d’Història de la Universitat Internacional de Catalunya, Xavier Baró, va intervenir-hi telemàticament. Baró va destacar els punts clau de la biografia del bisbe de Vic, Torras i Bages, en què no va faltar la seva participació en les Bases de Manresa, el 1892, per desenvolupar un “projecte d’autonomisme polític per a Catalunya”, com va definir Baró. Un altre dels pilars del tret diferencial català va ser el de la defensa de la llengua catalana que va portar a terme el bisbe en tots els seus escrits, així com en les seves accions pastorals.
El primer llibre històric sobre la Lliga Espiritual, de la mà de Jaume Molinas
L’última intervenció de la jornada va anar a càrrec de l’historiador Jaume Molinas, el qual, segons afirmava el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Joan Maluquer, escriurà la primera història de La Lliga per commemorar els 125 anys del seu naixement. Molinas va fer un repàs per la història de l’entitat que va començar en la “Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”, una de les pregàries més conegudes del bisbe Torras i Bages i precursora de la Lliga.
“Tot i que la Lliga, en els seus inicis, agrupava la burgesia benestant de Barcelona, a poc a poc es va anar implementant a la resta de Catalunya –va dir. A més, s’inspirava en els moviments ecologistes i catòlics europeus”. Una de les accions més representatives que va exemplificar el professor va ser la missa commemorativa pels difunts de 1714, la qual, des de la seva fundació, la Lliga espiritual celebra cada any a l’Església de Sant Just i Pastor i a l’Església de Santa Maria del Mar a Barcelona.
Per la seva part, una de les assistents a l’acte, la teòloga Concepció Huerta, que és també membre de la Federació de Cristians de Catalunya, va recordar la rellevància que tenen moviments com la Lliga Espiritual en l’actualitat: “Cal que incideixin en el món dels joves, ja que són un patrimoni que en l’actualitat tenen molta raó de ser per no desnaturalitzar el país”, va assegurar abans d’afirmar que “no som catalans només des del punt de vista polític, sinó també des d’un punt de vista espiritual i cultural”.
Homenatge a Aureli Argemí, defensor de les nacions sense estat
Posteriorment, es va celebrar, a l’Aula Magna de la Universitat Catalana d’Estiu un acte en record a Aureli Argemí, exmonjo i exsecretari de l’Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, amb el qual es va exiliar al monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent). Va ser precisament aquest fet el que va recordar Ramon Gual, fundador de la revista Terra Nostra i un dels activistes del moviment catalanista a Prada (Catalunya Nord) que millor va conèixer Argemí.
En aquest homenatge van intervenir l’exdiputat de la CUP, Carles Riera; el president del CIEMEN, David Minoves; el metge i antic monjo de Montserrat, Jordi Vila-Abadal, i, també, la vídua d’Argemí, Anne Degenève, els quals van subratllar la perseverança d’Argemí com a defensor de les nacions sense estat i, sobretot, el seu treball com a fundador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN). Tant Carles Riera com David Minoves van destacar “el seu treball incansable per la transformació dels drets dels pobles sense Estat i per no perdre mai l’esperança”.
D’Aureli Argemí, que va traspassar el passat mes d’abril, també es va remarcar que va ser un dels impulsors de la Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua Catalana i de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, entre altres projectes. L’homenatge va ser moderat pel director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol.
Com ja és habitual, la jornada de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat va cloure amb la celebració d’una missa, l’endemà, a l’Església de Sant Pere de Prada de Conflent.
