Per als cristians, la data del 15 d’agost no és una festa qualsevol. Es tracta de la celebració de l’Assumpció de Maria al Cel, un dels quatre dogmes marians de l’Església catòlica. El dogma de l’Assumpció, proclamat per Pius XII l’u de novembre de 1950, té l’origen a la Sagrada Escriptura. A Jerusalem, encara avui, es poden veure i “tocar” alguns dels elements que fa gairebé setanta-cinc anys van portar a la publicació de la Constitució Apostòlica “Munificentissimus Deus”.
A la Ciutat Santa, com recorda el pare Claudi Bottini, professor emèrit de la Facultat de Ciències Bíbliques i Arqueològiques del Studium Biblicum Franciscanum de Terra Santa, “la festa de l’Assumpció se celebra en dues dates diferents“, argumenta: d’una banda, hi ha els cristians pertanyents a l’Església llatina, l’Església de Roma, que celebren la festa el 15 d’agost segons el calendari consuetudinari. I, de l’altra, hi ha els ortodoxos, però també els armenis, els coptes i els sirians, que celebren l’Assumpció en una data diferent, segons el calendari julià.
Per a tots els cristians de Terra Santa, subratlla el frare, l’Assumpció és “la festa més apreciada després de la Pasqua”. En aquests dies, els creients expressen el seu fervor i la seva fe a través de litúrgies i processons. En part, aquesta gran participació es deu, com apunta el religiós, “al clima estiuenc, que afavoreix una gran afluència de persones”. A Jerusalem, com continua el pare Bottini, “processons tan concorregudes, que atrauen l’atenció de tots, només passen als ritus de Setmana Santa i ara per a l’Assumpció”.
Aquests actes de devoció popular serpentegen pels carrers que connecten dos punts precisos de la ciutat: es tracta de dues esglésies. D’una banda, la coneguda com a Dormitio Virginis, a la muntanya Sió, on la comunitat cristiana rememora la dormició de la Verge Maria, és a dir, el moment en què Maria “es va adormir en el somni de la mort”, i, de l’altra, on es troba la “tomba de Maria”, construïda a la zona del cementiri de la vall del Cedró, on segons la tradició jueva tindrà lloc el Judici Final.
El Nou Testament parla de Maria per darrera vegada després de l’Ascensió de Jesús, presentant-la envoltada dels Apòstols i de la comunitat cristiana primitiva. “Cap text canònic —assenyala Bottini— ens diu com va passar Maria els seus últims anys i com va deixar la terra. Alguns escrits titulats ‘Cicles sobre la Dormició de la Verge Maria’, molt difosos al món cristià, transmeten una sèrie d’informacions que, tamisades per la crítica històrica i teològica, es revelen molt important”. Es diu que tots aquests textos “es poden reconduir fins a un document original, un prototip judeocristià redactat cap al segle II en el si de l’Església mare de Jerusalem, per a la commemoració litúrgica anual a la tomba de la Verge”, diu l’expert.
En la redacció de la Dormició atribuïda a l’evangelista Joan, conegut com Joan el Teòleg, llegim que “els apòstols van portar la màrfega i van dipositar el seu sant i preciós cos en un sepulcre nou a Getsemaní”. En un altre text conservat en siríac trobem indicacions topogràfiques encara més precises: “Aquest matí pren la Senyora Maria i surt de Jerusalem pel camí que condueix a la capçalera de la vall més enllà de la muntanya de les Oliveres, allà hi ha tres coves: una de gran a l’exterior, una altra a l’interior i una petita cambra interior amb un banc elevat d’argila al costat est. Veu i col·loca la Benaurada en aquest banc i serveix-la allà fins que jo et digui“.
En verificar els fets, el pare Bagatti va demostrar que la concordança entre document i monument no podia ser més gran. En efecte, la tomba de Maria a Getsemaní —assenyala el professor— està situada en una zona utilitzada com a cementiri durant el segle I. Correspon perfectament tant al tipus de tombes utilitzades a Palestina en aquella època com a les dades topogràfics indicades a les diferents redaccions de la Dormició de la Verge, especialment pel que fa a la nova cambra sepulcral i la seva posició respecte de les altres. El fet que es trobi al costat de l’Hort de les Oliveres i la Gruta on Jesús solia passar la nit suggereix que el deixeble anònim propietari de la zona també hi va oferir un lloc per a la sepultura de Maria. La tomba, custodiada i venerada pels judeocristians fins a finals del segle IV, quan va passar a mans dels gentilcristians, va ser aïllada de les altres construint-hi una església”, argumenta Bagatti.
Avui, de les diverses esglésies erigides al llarg dels segles al lloc, “només queda la cripta, que condueix a la tomba per una àmplia escala de quaranta-vuit esglaons. El reliquiari que amaga la cambra funerària, amb el banc rocós encara visible, està lleugerament il·luminat per la llum que es filtra des de l’exterior i les làmpades d’oli. A l’interior es respira l’ambient típic de les esglésies orientals, caracteritzat pel fort olor d’encens i les nombroses imatges, espelmes i llums d’oli”, explica l’especialista.
“Qui visita aquests llocs sent alguna cosa especial al seu interior. En acompanyar homes de cultura o periodistes a aquests llocs s’adonen, encara que no siguin creients, que estan davant d’alguna cosa seriosa. No es pot parlar de conversions reals, però tot el món es queda sorprès”, revela Bottini.
“Resarem pel retorn dels pelegrins i per solucions de pau”
És una festa que aquest any, a causa de la guerra que segueix esquinçant Terra Santa, “tindrà un to menor. Però com en el passat, la festa tindrà lloc”, conclou el pare Bottini. “He vist moltes crisis en aquest país. Tot passa a menor escala, però no es cancel·la. Celebrarem la festa de l’Assumpció com vam fer amb la Pasqua. Són moments tràgics, però es pot pregar amb més intensitat. En aquestes celebracions més recollides, com fem sempre, resarem pel retorn dels pelegrins i, sobretot, per solucions de pau. No només aquí a casa, sinó també a la resta del món. I ho farem per partida doble, atesa la doble data dels calendaris julià i gregorià. Els homes són capaços de coses atroces, però aquí hi ha moltes persones de bona voluntat que continuen creient, esperant i resant per un món millor. És una llavor d’esperança que sens dubte creixerà”, conclou l’entrevistat.
Article de Fabio Beretta publicat en col·laboració amb Religión Digital