Mentre escura els seus darrers dies a Calella de Palafrugell, Núria Ortín ja prepara les maletes per viatjar a Vietnam, on passarà la segona quinzena d’agost amb el seu marit i els seus fills. “Les meves vacances de veritat són el viatge, ja que aquí a Calella porto l’ordinador i teletreballo”, confessa a Flama la directora de la Fundació Obra Mercedària des d’aquesta localitat empordanesa, on malgrat estar encara connectada a la feina, pren distància respecte el seu dia a dia laboral acompanyant les persones privades de llibertat i les seves famílies.
Què és per a vostè l’estiu?
L’estiu representa l’oportunitat de desconnectar de les obligacions de feina quotidianes que són molt absorbents en el cas dels qui ens dediquem al món social. Les persones que atenem des de l’Obra Mercedària tenen moltes demandes i necessiten un grau d’atenció i d’energia molt alt per part nostra i ara és moment d’agafar forces per afrontar una nova temporada.
Hi ha fills que, a partir dels vint anys, deixen de viatjar amb els pares. Veig que no és el seu cas.
En efecte. Els nostres fills ja són grans —tenen 23 i 20— i encara ens segueixen en aquests viatges perquè saben que són una oportunitat de compartir moltes coses i retrobar-nos familiarment i desconnectar plegats del dia a dia.
Com són per a vostè les vacances ideals?
Doncs les que et permeten aturar l’activitat frenètica quotidiana per poder dedicar un temps a llegir, passejar sense pressa, fer una excursió o viatjar per conèixer altres realitats, cultures, religions o maneres de viure. Crec que viatjar és una riquesa, entre altres coses perquè ens permet descobrir i fer nostres les coses que veiem arreu i, al mateix temps, adonar-nos que som privilegiats per haver nascut aquí.
Enguany han decidit anar al Vietnam. Per què?
Ens agraden molt els viatges internacionals, aleshores, cada any un membre dels quatre decideix la destinació de les vacances. Enguany li ha tocat a la meva filla i ha triat Vietnam, perquè ens ho van recomanar en un viatge anterior a l’Àsia. Particularment, és un continent que m’atreu molt pel tarannà alegre de les persones, per la majestuositat arquitectònica i per la connexió amb la natura i l’aventura. Som una família aventurera i durant les vacances ens agrada fer activitats diverses, i com més, millor.
Què diria que es pot aprendre de la cultura asiàtica?
Crec que hi tenim moltes coses a aprendre. El món occidental en què vivim ens fa ser persones individualistes i materialistes. Sovint només pensem en nosaltres mateixos i, a més, ho volem tenir tot. En canvi, a l’Orient —i també a l’Àfrica— tenen menys coses materials i saben anar a l’essència humana, una essència que nosaltres em fa l’efecte que hem perdut.
Les seves vacances ideals, també inclouen moments de contemplació?
Sí, però contemplació en el sentit de deixar-me fascinar per les coses. És el que jo anomeno “l’efecte uau”, que consisteix a admirar-se de la bellesa humana i del món. Soc una persona que no es deixa arrossegar pel negativisme i, per tant, necessito contagiar-me de les moltes coses precioses i les persones increïbles que ens pot ferir la vida.
En quina situació queden les presons a l’agost?
Durant les vacances, tot i que no vaig a la presó, penso sovint en la gent que és allà privada de llibertat. Si nosaltres, que som lliures, ens ho passem malament amb la calor, allà no tenen ni ventilador, ni aire condicionat i, per descomptat, tampoc no tenen possibilitat de banyar-se al mar. L’estiu pot arribar a ser molt feixuc a 40 graus de temperatura i en un ambient massificat. A més, s’ha de tenir en compte que moltes de les activitats queden aturades, ja que hi ha menys voluntaris.
