El Vescomtat de Cabrera va ser una de les senyories feudals més importants de la Catalunya medieval i va deixar un immens llegat patrimonial en forma de castells, palaus, viles fortificades, monestirs o ermites en més de 60 poblacions de les comarques de la Selva, el Maresme, Osona i el Vallès Oriental. Una herència que es pot descobrir a través de La ruta dels Cabrera, projecte impulsat des del Consell Comarcal de la Selva que s’ha consolidat com un referent en la promoció del patrimoni arquitectònic, cultural i natural. Àngel Vàzquez, tècnic del Departament de Promoció del Territori, revela els èxits, els desafiaments i els plans de futur d’aquesta proposta que, a través d’un ampli ventall d’experiències, permet viatjar a l’Edat Mitjana i reviure els costums i tradicions de l’època.
Quan es va començar a descobrir el potencial turístic i patrimonial d’aquesta ruta?
Tot va començar el 2013 amb un projecte que feia Hibritur, que vinculava el sector públic i privat. Aleshores, una de les taules de treball va ser la dinamització del patrimoni del Vescomtat de Cabrera per crear un producte turístic i cultural. Però el punt d’inflexió va arribar l’any 2016, quan el Consell Comarcal de la Selva va aconseguir una ajuda FEDER de la Unió Europea. Això va permetre materialitzar la idea i començar l’execució del projecte un any després, amb un finançament d’1,6 milions d’euros fins al 2022.
Què representen els Cabrera en aquestes terres?
Els Cabrera van tenir gairebé 900 anys de presència, des del segle XI al XV, i ens van deixar un llegat patrimonial molt ric que inclou castells, viles emmurallades, ermites, esglésies, i obres civils de gran valor com ara la Font gòtica de Blanes. També ens han deixat un patrimoni immaterial important en forma de festivitats i tradicions que avui dia estan molt arrelades en el territori.
Ha estat difícil impulsar aquest patrimoni tan voluminós des del Consell?
Sí, ha estat una feina d’endreçar i conceptualitzar el projecte basant-nos en el relat històric. En aquest sentit, cal subratllar la gran col·laboració que hem tingut per part de tots els municipis implicats. Quan es va acabar el finançament europeu el 2022, els ajuntaments van continuar apostant pel projecte, contribuint econòmicament per dur a terme les accions necessàries.
Quins són els elements més rellevants del projecte?
Hem organitzat cinc grans rutes conceptuals que responen a les diferents capitalitats del domini dels Cabrera: Montsoriu (militar), Breda (religiosa), Hostalric (administrativa), Blanes (comercial) i una cinquena capitalitat de recerca, amb l’Espai Cabrera. També tenim centres interpretatius a Montsoriu i al Museu Espai Cabrera, que ajuden a explicar la història i el patrimoni dels Cabrera.
Com valoren la recepció per part del públic?
Ha sigut molt positiva. Hem integrat elements patrimonials de petits municipis, donant-los valor dins una proposta més àmplia. A més, hem fet una gran feina divulgativa, amb xerrades, exposicions i recreacions històriques que han estat molt ben valorades.
Com animaria la gent a apropar-se a conèixer aquest patrimoni?
Tenim dues portes d’entrada principals: Montsoriu i l’Espai Cabrera. També tenim senyalització a tots els municipis implicats, que guien els visitants cap als diferents elements patrimonials. Volem organitzar el projecte en zones geogràfiques, com les Guilleries, el Montseny, la Plana i la Costa, per facilitar la descoberta del patrimoni.
Quins són els plans futurs per a la Ruta dels Cabrera?
Estem en una fase d’expansió per incloure més municipis i ampliar el nostre abast territorial. Volem arribar a un total de 2.100 quilòmetres quadrats, abastant una població de 415.000 habitants. Municipis com Roda de Ter i la Vall d’en Bas s’han mostrat interessats a sumar-se al projecte.
