El papa Francesc conclourà aquest dimecres les tres setmanes de ‘vacances a casa’. Les anomena així perquè, com és costum, ha passat la major part del mes de juliol sense sortir del Vaticà. “L’última vegada que vaig sortir de vacances fora de Buenos Aires va ser el 1975. Des de llavors, sempre faig vacances, però a casa, canvio de ritme, dormo més, llegeixo el que m’agrada, escolto música, prego més… I així descanso“, va explicar en una roda de premsa l’agost de 2014 sobre aquesta manera de fer que el diferencia dels seus predecessors.
Joan Pau II va ser el primer Papa que va optar per passar una o dues setmanes lluny de Roma, en alguna localitat de muntanya per desconnectar del Vaticà, per exemple a Lorenzago de Cadore o a Les Combes d’Introd. Benet XVI també va passar alguns dies d’estiu en aquesta casa a Introd, així com a Bresanona, on dedicava temps a la música i a l’escriptura.
El pontífex argentí no està en contra de les vacances, “el treball és important, però també ho és el descans; cal aprendre a respectar el temps de descans, especialment el diumenge”, ha afirmat en més d’una ocasió. Tanmateix, Francesc prefereix descansar sense sortir de Roma, tot dedicant els dies de juliol, a la seva residència de Santa Marta a un descans relatiu en què suspèn l’audiència general del dimecres i la majoria de compromisos de la seva agenda pública per planificar el pròxim curs.
No obstant això, enguany, el 7 de juliol Francesc va interrompre les seves vacances per viatjar a Trieste, al nord d’Itàlia, on va clausurar clausurar la 50a Setmana Social dels Catòlics alertant sobre la crisi de la democràcia a Occident. L’11 de juliol va mantenir una reunió amb el metropolita Antonij, enviat del patriarca ortodox de Moscou, i el 15 de juliol, es va trobar amb els capítols generals de sis congregacions religioses. El 18 de juliol, va saludar 300 nens, fills d’empleats del Vaticà, que participaven en activitats esportives als jardins vaticans, i els va aconsellar “no anar a dormir sense haver fet les paus”.
El Papa també ha mantingut reunions de treball amb membres de la cúria, com el cardenal Víctor Manuel Fernández, i s’ha mantingut informat del viatge del cardenal Pietro Parolin a Ucraïna, on es va reunir amb Volodímir Zelenski i va transmetre la proximitat del Papa al poble ucraïnès. L’única cita pública que no ha cancel·lat al juliol és l’Àngelus de cada diumenge a migdia. En una d’aquestes intervencions, va esmentar els Jocs de París, demanant una treva olímpica en les guerres per demostrar un sincer desig de pau.
Durant aquestes setmanes, a més de recuperar forces, el Papa està preparant l’agenda delicada que li espera els pròxims mesos. Al setembre, emprendrà dos viatges: el primer a Indonèsia, Papua Nova Guinea, Timor Oriental i Singapur del 2 al 13 de setembre; i el segon, del 26 al 29 de setembre, a Luxemburg i Bèlgica. A l’octubre, tindrà lloc l’assemblea final del Sínode sobre la Sinodalitat, amb quatre setmanes de reunions amb més de 400 participants de tot el món. Per acabar, és probable que al novembre celebri un consistori per nomenar nous cardenals, i el 24 de desembre inaugurarà el ‘Jubileu de l’Esperança’, que s’allargarà durant tot el 2025.
