Un total de quaranta-dos alumnes de batxillerat del Col·legi Episcopal de Lleida van viure de l’1 al 7 de juliol una de les experiències més intenses de les seves vides. Van recórrer, des de Sarria, a la província de Lugo, els últims cent quilòmetres del Camí de Sant Jaume, un itinerari que van realitzar sota les indicacions del sacerdot i delegat de la Pastoral de Joves del Bisbat de Lleida, Manel Mercadé. Després de preparar-se durant tot el curs acadèmic per portar a terme aquesta ruta lúdica i espiritual, les alumnes Paula Añorga i Coral Sicilia (totes dues nascudes el 2007) i la professora Clara Pons (Lleida, 1997) conversen amb Flama amb motiu de la celebració —aquest dijous 25 de juliol— del dia de Sant Jaume.
Van tenir l’impuls d’alguna motivació relacionada amb la fe, a l’hora de participar-hi?
Clara Pons: Penso que és lícit fer el camí de Sant Jaume sense tenir una motivació relacionada amb la fe, al final la llibertat és el que fa més ric al món. Però, en el meu cas, era important aquesta fe en molts sentits. Cada dia buscava el moment i el motiu per relacionar tot el viscut amb la meva fe.
Paula Añorga: El Camí de Sant Jaume sempre ha estat present, a les nostres aules, gràcies a Manel Mercadé. Amb ell, hem comprès que és una experiència de vida, capaç d’ajudar-te a reflexionar sobre molts aspectes de la vida.
Coral Sicilia: Certament, la fe em va impulsar una mica a l’hora de participar-hi, ja que et dona moltes oportunitats per reflexionar i connectar. Això no obstant, també m’hi va empènyer el fet de poder passar tants dies al costat dels meus companys, fora de la rutina, per tal de viure els aprenentatges que el Camí de Sant Jaume ens podia aportar a tots plegats.
De quina manera creuen que el fet religiós pot arribar i tenir incidència en els joves d’avui dia?
CP: És complicat generar atenció en els joves, els quals viuen immersos totalment en les tecnologies. Aquesta experiència, igual que moltes altres, potser els permet viure la fe des d’un vessant més lúdic, més social i, per això, és possible poder-hi incidir amb més facilitat. En qualsevol cas, ha estat essencial l’acompanyament i les reflexions que hem dut a terme l’equip de monitors responsables, coordinats per Manel Mercadé.
PA: La majoria dels joves que jo conec no són creients. En canvi, a mi, la fe, se m’ha inculcat a casa des que era petita: crec en Déu, però a la meva manera. Els joves d’avui dia, en general, no es plantegen convertir la religió en un dels pilars de la seva vida.
CS: El fet religiós pot influir-los, sobretot en la forma que tinguin d’actuar i de pensar. Si decideixen fer de la religió un element important en les seves vides, escolliran un camí més pur, certament.
Creuen que formen part d’unes generacions que estan observant, a diferència de les anteriors, un canvi pel que fa a la manera d’apropar-se a la religió, provocat per una secularització creixent?
CP: Sí, i penso que, si no hi ha un canvi aviat, costarà molt més que els joves (però també els adults) s’apropin a la religió.
PA: Sí. Crec que la manera de viure la religió ha canviat. I no només entre els joves d’avui dia, sinó també entre els nostres pares, que l’han viscuda molt diferent de la manera com ho feien els nostres avis. Si l’Església es modernitzés una mica i s’adaptés més als temps actuals, tindria més seguidors entre els joves; en conec molts que no creuen en l’Església com a tal, però que s’hi aferren per poder tenir fe o creure en alguna cosa.
CS: Sí, segurament. Som una generació que estem observant com cada vegada hi ha més gent que no segueix una religió en el seu dia a dia. Per tant, puc constatar que la forma de viure-la i d’apropar-se a ella està canviant.
Creuen que en el seu viatge l’espiritualitat va tenir una rellevància destacada?
CP: El meu sí és rotund. He dut a terme altres viatges on la fe tenia una rellevància destacada, però, sense cap mena de dubte, aquest ha estat especial.
PA: Sí. És una experiència que m’ha fet veure el món des d’un altre punt de vista, i en ella he adquirit la possibilitat de fer reflexions personals profundes sobre aspectes com ara el meu futur. He après que, si es vol alguna cosa, s’ha de lluitar per aconseguir-la; l’esforç a la vida és molt important, i l’esforç que es fa al Camí de Sant Jaume és la metàfora de la mateixa vida. Les ganes de voler completar-lo superaven qualsevol dolor físic que tinguéssim. En arribar, finalment, vam comprendre que l’esforç havia valgut la pena. Jo, per la meva part, repetiria l’experiència una i mil vegades més pel sentiment que vaig sentir.
CS: L’espiritualitat hi va tenir molta rellevància, ja que et dona moltes experiències i temps per reflexionar sobre tu mateix.
Per tant, els va marcar, l’experiència viscuda?
CP: Sí, i tinc molt clar que vull tornar-hi. El Camí de Sant Jaume sempre serà el mateix, però la manera com cadascú el viu sempre és diferent.
PA: Sí. Va ser una experiència espiritual, social i personal molt enriquidora. He tingut el plaer de connectar amb altres persones i amb mi mateixa. M’he replantejat el que vull pel meu futur, i he tornat a Catalunya amb més pau i calma.
CS: Sí, em va marcar espiritualment. Vaig tenir-hi temps per pensar el que havia fet durant el curs acadèmic i en totes aquelles coses en què voldria millorar des d’un punt de vista personal, però també educatiu o familiar.
