Aquests últims anys, la revista Església de Tarragona, produïda pel Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona, ha fet una evolució important, sobretot en els seus continguts. La mateixa setmana que aquesta publicació trimestral ha vist com el seu nou número, el que fa 336, arribava a les cases dels subscriptors, el seu director des del gener de 2023, el periodista Carles Bardou (nascut l’any 2000), ha atès Flama per analitzar la seva funció al capdavant d’aquesta branca comunicativa de l’Església tarragonina i la manera com els joves periodistes observen, en l’actualitat, la religió —”en què uns condicionants socials s’hi afegeixen per generar-hi desinterès”, apunta.
Creu que el món religiós a Catalunya planteja projectes comunicatius capaços de seduir els joves?
L’àmbit religiós possiblement és molt desconegut entre els joves comunicadors que no han tingut cap vincle, en aquest cas, amb l’Església. Sovint, a aquesta manca de vincle o contacte s’hi afegeixen uns condicionants socials que no faciliten que aquell comunicador tingui interès a conèixer les realitats de l’Església, o bé hi tingui una predisposició que partirà de molts prejudicis. La realitat, però, és que l’Església és tan diversa i tan rica en carismes, projectes, moviments o altres que pot oferir un ventall de possibilitats, pel que fa a la comunicació, molt ampli i, malauradament, molt desconegut o invisibilitzat.
Estar en contacte directe amb la fe i amb notícies que normalment tenen a veure amb la fe i els valors, li ha aportat alguna cosa significativa més enllà del creixement professional?
Sempre he sigut una persona de fe, sempre he estat molt vinculat a l’Església, especialment a la meva parròquia de l’Assumpció de les Borges del Camp. Poder exercir la meva professió en el context de l’Església m’ha ajudat a conèixer moltes d’aquestes realitats que la formen i que prèviament no coneixia. També m’ha servit com a creixement en la fe: la meva feina és un servei a l’Església diocesana de Tarragona i ho tinc molt present en el dia a dia.
Com porta el fet de treballar en mitjans d’inspiració religiosa enmig d’una societat com la catalana, tant secularitzada?
Per a mi és tota una oportunitat per servir a l’Església des de la meva professió. Treballar als mitjans de comunicació diocesans em permet conèixer de prop moltes realitats, moltes notícies que no veiem a les portades dels diaris, ni als portals digitals de mitjans convencionals. La societat catalana certament és molt secularitzada, però la presència de l’Església és ben viva en moltíssims àmbits, com ara en l’educació, la sanitat, l’assistència dels desafavorits, la pastoral amb els joves, la catequesi amb els infants, l’atenció de les persones grans, la gestió de tresors patrimonials molt importants, etcètera. De notícies, és a dir, de realitats per a donar a conèixer, no en falten!
D’altra banda, una de les conseqüències d’aquesta secularització en l’àmbit concret de la comunicació és la pobresa del llenguatge que sovint s’empra, en mitjans generalistes, quan han de tractar temes relacionats amb l’Església. Caldria informar-se bé a l’hora d’utilitzar el que podríem anomenar “argot” religiós i vetllar perquè les expressions que s’utilitzin siguin sempre correctes, tal com ho faria algú que escriu sobre economia, esports o política.
Com arriba a dirigir les publicacions de l’Arquebisbat i quina és la seva tasca habitual?
Dirigeixo les publicacions diocesanes després que, havent realitzat un període de pràctiques universitàries al Departament de Comunicació i Publicacions, m’incorporés com a treballador a la plantilla. La feina és compartida, no només amb l’equip del Departament, sinó també amb el Consell de Redacció, des d’on preparem, especialment, els continguts de la revista diocesana Església de Tarragona. L’edició d’aquesta publicació i del Full dominical són dues de les feines que porto a terme. M’agradaria destacar la revista, ja que, responent a la demanda de formació del laïcat que ressona contínuament en diversos espais, com ara el Sínode, ha esdevingut un recurs no només d’informació diocesana, sinó també una bona eina formativa amb monogràfics dedicats a temes com la fe, l’escola cristiana, la pastoral social, l’Església rural, la litúrgia o la pregària.
D’altra banda, a més de la redacció de notícies, fem una atenció especial a les xarxes socials, on tenim una presència i activitat destacades per tal de fer present, també, la vida de la nostra Església diocesana i el missatge de Jesús entre una gran diversitat de públics.
Quina és la filosofia comunicativa de la revista i a quin públic s’intenta adreçar, majoritàriament?
En primer lloc, es tracta d’una revista diocesana, per tant, l’actualitat sempre hi és present. En cada número de la revista publiquem alguns articles d’esdeveniments que han succeït a la nostra Església diocesana de Tarragona. A més, també procurem afegir un valor cultural de proximitat amb seccions en les quals, entre altres, oferim propostes de visites culturals per a descobrir els municipis de l’arxidiòcesi i els elements patrimonials de l’Església, presentem receptes tradicionals d’indrets del territori vinculades amb celebracions religioses, donem a conèixer el patrimoni religiós que conserven els museus de la nostra arxidiòcesi o recuperem imatges antigues de celebracions religioses a les nostres parròquies.
També tenen una sensibilitat per la qüestió formativa, oi?
Sí. Un dels objectius que ens plantegem també amb aquesta publicació trimestral és la formació. Cada vegada més, els laics demanen formar-se per a poder exercir la corresponsabilitat a la qual tots els batejats estem cridats. És per això que, des de fa un temps, cada revista compta amb un bloc temàtic o monogràfic en què tractem, a fons i amb una gran quantitat de col·laboracions, temes que poden ajudar a tots els agents pastorals, però també a tots els batejats, a formar-se en aspectes com la pregària, l’acció caritativa de l’Església, la litúrgia o el treball sinodal. A més, sempre procurem donar veu a persones de la nostra arxidiòcesi, però també signatures reconegudes a nivell interdiocesà i, fins i tot, en l’àmbit de l’Església universal.
Per aquest motiu, doncs, el públic al qual ens vol adreçar és el conjunt del poble sant de Déu, totes les persones tinguin o no una responsabilitat determinada dins l’Església, la parròquia o un moviment. És una eina apta per a tothom que tingui un interès a formar-se, a aprendre més i a conèixer amb més profunditat la vida de l’Església. És per això que, des d’aquí, ens agradaria convidar-vos a subscriure’s a la revista Església de Tarragona.
Per què consideren que és monogràficament com es poden abordar millor determinades qüestions relacionades amb la fe i amb l’actualitat eclesiàstica?
És un tema que el Consell de Redacció va reflexionar molt en el moment de decidir fer aquest canvi a la revista. El bloc monogràfic ens permet aprofundir molt més en temes concrets. És una manera d’enriquir els continguts de la nostra publicació i no veure’ns limitats a un número d’articles més reduïts que, per a determinats temes, pot fer que el tractament sigui molt superficial.
El monogràfic ens permet una gran varietat d’articles, sempre intentem que hi hagi punts de vista diferents, tractar un tema des de vessants molt diverses per tal que el lector, a partir de tot el material que nosaltres li oferim, pugui desenvolupar tot un procés de reflexió, de criteri propi i, sobretot, de formació. El laïcat necessita formació per poder assumir responsabilitats en el si de l’Església i nosaltres, des de la revista Església de Tarragona, intentem contribuir-hi.
