Una trentena de premis Nobel han enviat una carta oberta al papa Francesc, al patriarca ortodox Bartomeu, al Dalai Lama i a diversos representants de l’Islam i el Judaisme perquè exigeixin la pau mundial als governs de cara als Jocs Olímpics de París 2024.
Els signants imploren que es faci una crida convidant als milers de milions de persones que seguiran aquest gran esdeveniment esportiu a unir-se a la petició amb l’esperança de garantir un futur segur per a les generacions que venen.
Entre els qui firmen la carta es troben figures destacades com Erwin Neher, Peter Ratcliffe, Barry Marshal, Svetlata Alexievich, Elfriede Jelinek, Emmanuel Charpentier, Elias James Corey, Alan Heeger, Martin Karplus, Maria Resa, Jody Williams, Beatrice Fihn, Tawakkol Karman, Roger Penrose, Michel Mayor i Andre Geim.
El text ressalta la incapacitat dels polítics per “posar fi als conflictes armats“, i subratlla especialment la guerra entre Rússia i Ucraïna i la guerra entre Israel i Palestina, que han causat “greus conseqüències humanitàries i mediambientals”.
Els Nobel denuncien que la guerra a Ucraïna, que ja dura més de dos anys, ha provocat “una crisi humanitària global“, afectant la seguretat alimentària i migratòria, així com l’augment de la contaminació. Preveuen que el nombre de morts i ferits a Europa central superarà el milió abans de finals d’any, una xifra comparable només a la Segona Guerra Mundial.
A més, alerten que els increments en els pressupostos de defensa en tot el món estan “desviant recursos que podrien destinar-se a combatre el canvi climàtic i erradicar la fam”, i adverteixen que això “hauria de fer reflexionar sobre les prioritats mundials”, ja que “es prefereix invertir en armament en lloc de promoure el benestar global i evitar la destrucció del planeta”.
Els signants de la carta demanen un “cessament immediat dels combats a Ucraïna i Gaza”, així com “l’intercanvi de tots els presoners, l’alliberament dels ostatges i la devolució dels cossos dels morts”. Proposen aprofitar “la treva olímpica per iniciar negociacions de pau” i “evitar un desastre nuclear”, demanant als líders religiosos que s’uneixin en aquesta crida global.
En aquest context, el papa Francesc ha mantingut reunions amb líders religiosos ortodoxos i ha enviat el cardenal Pietro Parolin a Ucraïna per participar en un pelegrinatge i mantenir contactes. Paral·lelament, el president ucraïnès Volodymyr Zelensky ha anunciat la preparació d’una segona conferència de pau, amb l’esperança que els futurs diàlegs puguin aportar una solució al conflicte, tot i que la primera conferència celebrada a Suïssa va fracassar per la falta de participació russa.
Carta íntegra dels premis Nobel als líders religiosos
Avui es desenvolupen almenys 55 guerres a tot el món. Els polítics s’han mostrat una vegada i una altra incapaços de posar fi als conflictes armats que destrueixen les societats; i els perills es multipliquen pel fet que les guerres locals ja no es contenen en el nivell local.
El sagnant conflicte entre Rússia i Ucraïna (la major guerra en el continent europeu des de 1945) ha ingressat al seu tercer any i les seves repercussions encara se senten a tot el món. Alguns dels seus vessaments inclouen un augment de la fam a Àfrica, una crisi migratòria a Europa i l’alliberament de substàncies nocives en els subministraments d’aigua, aliments i llet que finalment arriben a persones dels sis continents. Es preveu que a fins d’enguany la quantitat de morts o lesionats per la guerra a Ucraïna superi el milió; és una xifra de víctimes que no es veia a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
A Gaza, on la guerra fa estralls des d’octubre de l’any passat, Nacions Unides calcula que la xifra de morts al gener era 25.000 (però és possible que sigui molt més alta). I també segons l’ONU, 377.000 persones han mort en combats o per malalties després d’una dècada de guerra civil a Iemen.
Mentre continuen aquests i altres conflictes, els pressupostos de defensa a tot el món experimenten un creixement substancial; i sobretot això penja l’amenaça (repetida una vegada i una altra a Ucraïna) d’una guerra nuclear. Els recursos mobilitzats són comparables als quals es necessiten per a fer front al canvi climàtic o per a eliminar la fam a tot el món pels pròxims vuitanta anys.
És per a pensar-ho: ningú patiria fam ni moriria d’esgotament, i cap nen estaria desnodrit, si els diners que ara es gasta en armament i soldats s’usés per a millorar les vides dels pobres del món. En comptes d’aplicar-los a sostenir la vida, es malgasten recursos per a estendre la mort.
Les víctimes de les guerres actuals són en la seva majoria persones d’entre trenta i quaranta anys d’edat; és a dir que cada mort equival més o menys a la meitat d’una vida que va poder ser. Cada 100 000 morts són quatre milions d’anys no viscuts. Pensi’s en tots els grans descobriments que no es faran, els nens que no naixeran, els orfes que sofriran en solitud. Els autors i cosignataris (enumerats més endavant) d’aquest comentari no som representants de cap Estat. Però si els esforços estatals darrere de la pau no són suficients, és necessari que les persones (qualsevol sigui la seva professió o posició social) intervinguin. El món ha de confrontar les guerres actuals amb una sola veu. Per això demanem a La seva Santedat el Papa Francesc, a La seva Santedat el Patriarca Ecumènic Bartolomé, a La seva Santedat el Dalai Lama XIV i als líders musulmans i jueus que usin la seva autoritat moral per a fer un anomenat a tots els ciutadans del món i als seus governs.
Els Jocs Olímpics de París 2024 són una oportunitat ideal per a fer-ho. Durant les antigues Olimpíadas, les freqüents guerres entre les ciutats‑estat gregues se suspenien, donant pas a competències entre atletes que buscaven l’excel·lència. Esperem que els milers de milions de persones que veuran els Jocs de París segueixin l’exemple i s’uneixin als líders religiosos i morals en un anomenat a la pau.
Els conflictes a Ucraïna, Gaza i altres llocs exigeixen un alto-el-foc immediat, seguit d’un intercanvi total de presoners, l’alliberament d’ostatges, la devolució de restes humanes i un començament de negociacions.
El nostre deure principal com a adults és garantir que els nostres fills ens sobrevisquin. En comptes de destruir-nos els uns als altres i a les nostres societats amb violència, dediquem les nostres energies i recursos a salvar el planeta. I que el nostre primer pas sigui reviure la pau olímpica.
