El superior general dels Missioners Claretians, Mathew Vattamattam, ha destacat la importància de revitalitzar el carisma claretià i ha instat els membres de la congregació a respondre “amb alegria i compromís” als desafiaments actuals.
Ho ha fet en un missatge publicat aquest dimarts amb motiu de la clausura del Congrés d’Espiritualitat Claretiana, que ha aplegat durant una setmana a Vic més de vuitanta claretians d’arreu del món per a commemorar el 175 aniversari de la fundació de la congregació.
Després de recordar els orígens de l’obra missionera fundada a Vic per Antoni Maria Claret i altres cinc sacerdots l’any 1849, Vattamattam diu en la carta que hi ha “alguna cosa que comprenen tots els membres de la família claretiana” i amb què se senten “fàcilment identificats” des d’aquell moment fundacional. “És aquell ardor interior que els movia a ‘desitjar poderosament i esforçar-se per tots els mitjans possibles per incendiar a tots amb l’amor de Déu'”, diu Vattamattam citant l’autobiografia de Claret.
El superior general dels Missioners Claretians es refereix a l’any jubilar com “un temps de gràcia perquè la congregació revifi l’esperit del fundador” en cadascun dels seus membres i en les diferents comunitats. “Hem de convertir-nos en evangelitzadors creatius en aquest moment que ens ha tocat viure”, assegura.
L’especificitat de la vocació missionera
En el seu missatge, Vattamattam subratlla la necessitat de ser “missioners místics”, seguint les petjades del fundador dels claretians. “Sense un amor ‘boig’ per Jesús i el seu Evangeli, no podem convidar la gent a la font de l’amor per a saciar el seu anhel més profund d’amor i de vida“, escriu el religiós nascut a Kerala, a l’Índia, tot advertint que “l’especificitat d’una vocació missionera profètica és la nova manera de veure a les persones i al món”.
En un altre punt del text, el superior general dels claretians convida als membres de la congregació a abraçar la vulnerabilitat per recórrer el camí de la conversió. “Seguir Jesús avui —diu— implica abraçar la vulnerabilitat en nosaltres mateixos i en totes les realitats humanes que experimentem de diferents maneres. La negació i l’actitud defensiva només compliquen la vida”.
Vattamattam finalitza la seva carta fent esment del camí sinodal, i en aquest sentit, destaca la necessitat de “caminar junts com a germans i germanes a diferents nivells: com a congregació, família claretiana, Església i humanitat en general”. “Caminem com a pelegrins cap a la plenitud de vida i amor a la qual Déu ens crida”, descriu, remarcant la necessitat “d’aprendre l’art de les relacions afectuoses, les converses sinceres, el discerniment autèntic i l’acompanyament mutu per practicar la sinodalitat i treballar junts en la missió de Déu”. “És important estar en camí encara que queda molt per recórrer”, conclou.
