El papa Francesc ha nomenat aquest divendres Josep-Lluís Serrano Pentinat (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1977), prevere incardinat al Bisbat de Tortosa, com a bisbe coadjutor d’Urgell amb dret a successió, i, per tant, futur successor de l’arquebisbe Joan-Enric Vives. Això serà, a priori, en un període de temps que es podria allargar uns dos anys a partir del moment (el pròxim 24 de juliol) que el prelat arribi als seus 75 anys i, per tant, posi el seu càrrec en disposició del Papa per motius d’edat, com indiquen els cànons.
Serrano ha estat home de confiança de l’arquebisbe veneçolà Edgar Peña Parra al capdavant de la Secció per als Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, el dicasteri més antic, el que col·labora d’una manera més pròxima amb el Papa argentí i en el qual la presència del cardenal Pietro Parolin, que va visitar Andorra el passat mes de setembre, és una de les més destacades en la seva composició. Després de ser un dels pocs perfils d’origen català que s’hagin mogut recentment entre les altes esferes de l’Església catòlica des del Vaticà, aquest eclesiàstic ebrenc reproduirà els mateixos passos que va fer Vives per accedir al càrrec, que implica la seva funció de copríncep episcopal d’Andorra.
Segons ha informat el Bisbat d’Urgell aquest divendres, “durant aquest temps, el Bisbe Mons. Josep-Lluís Serrano treballarà, amb potestat ordinària com a Vicari General, en les tasques pastorals de la Diòcesi a fi de conèixer el Bisbat d’Urgell, les seves persones, institucions i entitats, així com el funcionament de les institucions del Principat d’Andorra, del qual, al seu dia, en serà el Copríncep”.
“Esperit humil i capacitació intel·lectual”, trets de Josep-Lluís Serrano
Serrano Pentinat, que fins ara tingut la responsabilitat de gestionar la Conselleria de Nunciatura Apostòlica, ha estat “un d’aquells capellans que han portat la vocació a la sang des de ben petits”, com reconeixia, aquest divendres al matí, Rubén García, rector de la parròquia de Sant Jaume de Tivissa, on el futur bisbe coadjutor va conèixer per primera vegada la Paraula de Déu i el seu camí sacerdotal.
Però no es convertiria en sacerdot fins a l’abril de 2002, quan l’aleshores bisbe Xavier Salinas (València, 1948) el va ordenar a la catedral de Santa Maria de Tortosa. Per arribar-hi, però, va haver de passar abans pel Seminari Menor d’aquesta diòcesi (del 1991 al 1994) i, posteriorment, pel Seminari Major de Tortosa, on es va formar durant sis anys en filosofia i teologia, fet que el va proveir del títol de Batxiller en Teologia, concedit per la Facultat de Teologia de Catalunya. Les seves primeres destinacions com a rector van ser, més endavant, a les poblacions de Palma d’Ebre, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant.
Després d’un salt a Roma per ampliar els seus coneixements teològics (els quals va adquirir a la Pontifícia Universitat Gregoriana) i d’obtenir la Llicència en Teologia Dogmàtica (2007), va tornar a la seva terra natal per ocupar novament càrrecs pastorals, compaginats amb una nova funció en la seva carrera, la docent. Van ser el Seminari Major Diocesà de Tortosa i l’Institut a distància “Sant Agustí” els dos centres que aquest eclesiàstic va trepitjar, al marge de fer-ho en un centre públic de l’Hospitalet de l’Infant. “Com a professor meu, destaco el seu esperit humil i la seva capacitació intel·lectual —hi afegeix García—, dues de les seves grans virtuts que l’han portat, així doncs, a ocupar espais de responsabilitat tan destacats”.
Uns càrrecs com ara els que va desenvolupar per al Servei Diplomàtic de la Santa Seu, des del qual va rebre l’oferiment d’ocupar les posicions de Secretari de la Nunciatura Apostòlica de Moçambic del 2012 al 2016, de Secretari de la Nunciatura Apostòlica a Nicaragua del 2016 al 2017 (per bé que aquesta, des de fa dos anys, es troba tancada), i de Secretari de la Nunciatura Apostòlica a Brasil del 2017 al 2019. Un coneixement d’uns països que, representant la Santa Seu, “li ha permès tenir el sentiment d’amor més àlgid d’un pastor per la seva parròquia”, conclou García.
