L’Instrumentum laboris (IL) per a la següent sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode, prevista del 2 al 27 d’octubre, es planteja com una guia per ajudar l’Església a ser més sinodal i missionera. El document, publicat el 9 de juliol, “no proporciona respostes prefabricades sinó indicacions i propostes per fer l’Església més propera a les persones, menys burocràtica, i on tots els batejats siguin corresponsables i participin activament en la seva vida”, es descriu en el text.
El document està estructurat en cinc seccions: introducció, fonaments i tres parts centrals. La introducció recorda el camí recorregut fins ara i destaca els avenços en la metodologia sinodal. Els fonaments se centren en la comprensió de la sinodalitat com un camí de conversió i reforma, subratllant la necessitat de l’Església d’actuar com a signe d’unitat, instrument de reconciliació i oient atent per a tothom, especialment els pobres i marginats.
Un dels temes importants dels fonaments és el reconeixement del paper de la dona en la vida de l’Església. Se subratlla la necessitat de reconèixer plenament els seus carismes i vocació, destacant la igualtat en virtut del baptisme. Es demana una major participació de les dones en els processos de discerniment eclesial i en les decisions, així com en llocs de responsabilitat a les diòcesis, institucions eclesiàstiques i seminaris.
El text també tracta la transparència i la responsabilitat dins de l’Església. La sinodalitat requereix una cultura i pràctica de la transparència per fomentar la confiança mútua. La rendició de comptes és essencial per a la credibilitat de l’Església, especialment després dels escàndols financers i abusos. Es demana la creació d’estructures d’avaluació per garantir la gestió adequada dels recursos i la protecció de les persones vulnerables.
Finalment, l’IL aborda els llocs de diàleg ecumènic i interreligiós, destacant la necessitat d’una Església que visqui en dinamisme circular i que superi una visió estàtica de les relacions eclesials. El document conclou amb una invitació a continuar el camí com a “pelegrins de l’esperança”, amb vista al Jubileu del 2025.