“Un acolorit concert de veus, una veritable polifonia, rica en timbres i accents, de la qual és resultat i testimoniatge l’Instrumentum Laboris (document de treball) per a la Segona Sessió de l’Assemblea Sinodal”. Amb aquestes paraules, el cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode, va presentar aquest 9 de juliol el document que servirà de base per als debats de la segona sessió del Sínode dedicat a la Sinodalitat que, després d’una primera part l’any passat, continuarà aquest octubre amb la participació de pares i mares sinodals de tot el món.
No és “ni un text definitiu ni un esborrany del document final”, segons va plantejar el jesuïta Giacomo Costa, secretari especial de l’Assemblea, al qual es va arribar després de “tensions i conflictes” que es van viure com “un regal de l’Esperit” durant el procés de redacció.
El text donat a conèixer el mateix 9 de juliol neix de les reflexions que les Conferències Episcopals, les Esglésies Orientals Catòliques i altres realitats eclesials internacionals, així com els informes presentats pels rectors durant la reunió de treball de tres dies dels rectors per al Sínode, han fet entorn de l’Informe de síntesi de la primera sessió (4-29 d’octubre de 2023) a la llum de les indicacions donades per la Secretaria General del Sínode a través del document “Cap a l’octubre de 2024”.
Un document enriquit amb les aportacions arribades de tot el món, a més de les veus dels 339 bisbes, procedents de 26 conferències episcopals, que només enguany es van reunir amb les autoritats de la secretaria general del Sínode, segons va apuntar Grech, de cara a la reunió que porta per títol “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió” i que es farà del 2 al 27 d’octubre.
Fruit del treball de les esglésies locals
El document contempla també els debats originats després de la primera sessió, segons va agregar el cardenal Jean-Claude Hollerich, relator general de la XVI Assemblea General: “Els informes rebuts de la Secretaria General del Sínode són fruit del treball que les Esglésies locals han fet a partir de la pregunta ‘Com ser Església sinodal en missió?’, que va marcar aquest temps entre totes dues sessions i que va ser discutit a la llum de l’Informe Resumit de la Primera Sessió de la XVI Assemblea”.
“Tots aquests informes mostren una Església viva i un moviment”, va agregar. Per a Costa, en aquest marc, “en la primera fase del procés sinodal i durant la primera sessió ens enfrontem a la pregunta ‘Església sinodal, què dius de tu mateixa?’. Hem desenvolupat així una consciència més profunda dels “signes característics d’una Església sinodal” i de les dinàmiques de comunió, missió i participació que l’estructuren. En aquesta fase i després durant la segona sessió, abordem la qüestió del ‘com’ i ‘com la identitat del Poble de Déu sinodal en missió pot concretar-se en les relacions, camins i llocs en els quals es desenvolupa la vida de l’Església?'”.
Segons va explicar Grech, a 30 de juny de 2024 s’havien rebut almenys 108 informes de les conferències episcopals (de 114), 9 de les Esglésies Orientals Catòliques (de 14), a més de la contribució de la USG-UISG (respectivament, la Unió Internacional de Superiors Majors i la Unió Internacional de Superiores Generals). A més de la contribució d’alguns dicasteris de la cúria romana, la Secretaria General va rebre també més de 200 comentaris d’entitats internacionals, facultats universitàries, associacions de fidels o comunitats i persones individuals.
També es va aprofitar la presentació per a destacar la participació de teòlegs, a partir de 5 grups d’estudi, formats per 33 experts de diferents orígens i especialitats, cridats a aprofundir en algunes de les qüestions de fons que impregnen l’Informe Resumit: el rostre missioner sinodal de l’Església local, de les agrupacions d’Esglésies i de l’Església universal, així com el mètode sinodal i la qüestió del “lloc”, que ha d’entendre’s no sols en sentit geogràfic, sinó en sentit cultural i inseparablement teològic.
Per descomptat, escoltar els teòlegs i canonistes no seria suficient per si sol, va plantejar Grech, que va agfegir que a més en aquest gran procés sinodal va sorgir —d’acord amb 4 Dicasteris de la Cúria— la iniciativa “Els rectors per al Sínode”, que del 28 d’abril al 2 de maig va reunir en Sacrofano (Roma) uns 200 sacerdots procedents de 96 països.
Després de la lectura dels teòlegs i els membres de la secretaria del Sínode, l’Instrumentum Laboris va tornar a les mans del Consell Ordinari que, després d’una sèrie d’esmenes, la va aprovar i la va transmetre al Papa per a la seva aprovació definitiva. Segons Hollerich, en efecte, l’escrit està mostrant el que “el Sínode està canviant la nostra manera de ser i de viure l’Església, independentment de l’Assemblea d’octubre”.
Per al purpurat, els fruits que van emergir de la primera assemblea, així com l’evolució dels intercanvis i la seva capil·laritat, “mostren clarament el dinamisme de la conversió i la reforma en marxa”. “El Sínode ja està tenint un impacte significatiu i multidimensional a les esglésies locals, estimulant canvis espirituals, estructurals i pastorals”, va sentenciar.
“No és un document definitiu”
En presentar el text, el jesuïta Costa va plantejar en tant que “no és un document definitiu, però està al servei de la preparació i conducció de la segona sessió de l’Assemblea Sinodal. Serveix com a base per a la discussió, però no és un esborrany del document final que ha de modificar-se ni un compendi complet d’eclesiologia sinodal. Emmarca el tema de l’assemblea i aprofundeix en algunes qüestions que realment hi seran abordades. Per aquest motiu seria un error que oferís respostes”.
Per a arribar al text donat a conèixer aquest dimarts, segons Costa, “hi ha hagut i hi ha tensions i conflictes. Acceptar el fet que l’Església no és homogènia sinó harmoniosa, i que aquesta harmonia no és un do sinó un do de l’Esperit: aquest és un fruit del camí sinodal”. “Des d’aquesta perspectiva, seria bo que tots, començant per nosaltres aquí presents avui, poguéssim anteposar cada vegada més aquesta harmonia, i no les idees, les ideologies o els interessos, acabant destruint el que diem voler preservar”, va agregar el secretari especial.
La sinodalitat a partir de tres eixos
En l’escrit, dividit dues grans seccions, s’estableix per exemple que, si bé la possible ordenació de dones com a diaconesses no serà un dels temes del Sínode, “és bo que la reflexió teològica continuï, amb temps i mètodes adequats”. La primera secció es dedica a “a les bases que sustenten el camí de la conversió i la reforma” mentre que la segona presa el punt de la sinodalitat a partir de tres eixos: relacions, recorreguts i llocs, com per exemple tant les transformacions urbanístiques com la irrupció del món digital.
“L’Instrumentum laboris reconeix que és bo que continuï la reflexió teològica sobre l’accés de les dones al ministeri diaconal. Això també succeirà gràcies al treball del Grup d’Estudi número 5, dedicat a algunes qüestions teològiques i canòniques que envolten formes ministerials específiques. Aquest grup considerarà les conclusions de les dues comissions que s’han ocupat del tema en el passat”, va especificar Riccardo Battocchio, un altre dels secretaris especials de l’Assemblea Sinodal.
Amb la certesa que la celebració de la Segona Sessió de la XVI Assemblea del Sínode dels Bisbes no significarà el final del procés sinodal, un altre dels eixos que es plantegen en el text presentat és que, de cara a la crisi d’abusos, “l’exigència de transparència i rendició de comptes a l’Església i per part de l’Església ha sorgit després de la pèrdua de credibilitat a causa dels escàndols financers i, sobretot, als abusos sexuals i d’un altre tipus comesos contra menors i persones vulnerables”.
Article d’Hernán Reyes publicat en col·laboració amb Religión Digital.
