De la Catedral de Tarragona es poden tenir centenars de vistes que la majoria dels turistes i veïns de la ciutat no acostumen a veure. Però n’hi ha una que, per a Esperança Amill (Valls, 1962), supera totes les altres. És la que aquesta professora jubilada observa des de la segona planta del Palau Arquebisbal tarragoní, on es troba el despatx del Secretariat diocesà per a l’animació bíblica, del qual és directora.
“Tenim un horari establert, però hem arribat a obrir la porta del palau a deshora quan ha convingut per rebre-hi una visita”, explica des de l’altre costat d’una taula on, pels objectes que hi ha, es reflecteix la constant activitat que porta a terme aquest secretariat, com ara els fulletons dels cursos bíblics d’estiu que s’organitzen del 8 al 12 de juliol, una muntanya d’invitacions a la festa de celebració del cinquantè aniversari de l’Associació Bíblica de Catalunya (incardinada a Tarragona) del pròxim 28 de setembre i un petit portal de Betlem, fet amb fusta d’olivera i enviat des de Terra Santa perquè pugui ser entregat —a canvi d’un donatiu— als pelegrins que prefereixen no viatjar-hi “per precaució”, puntualitza Amill.
Però un altre, rebut fa unes setmanes, s’hi ha convertit en un objecte de gran valor. Es tracta de la carta que va enviar personalment el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, a la dotzena de persones que conformen aquest braç d’animació bíblica de l’arxidiòcesi com a agraïment de la donació econòmica enviada per continuar impulsant projectes des de la parròquia de Crist Redemptor de Taybeh, municipi palestí ubicat a Cisjordània i “l’únic on tots els habitants són cristians“, apunta Amill. Un d’aquests projectes és la creació d’habitatges per a la gent jove que no vol veure’s obligada a marxar-hi.
Així és com s’ha aconseguit establir un “agermanament” que, per a Esperança Amill, s’ha convertit en una solució vàlida per aportar un gra de sorra necessari per mantenir l’estabilitat econòmica d’aquell territori. “El patriarcat llatí de Jerusalem valora molt l’Església de Tarragona —continua—, especialment pels lligams fets per sacerdots d’aquí que s’hi van formar, com ara Joan Magí i Antoni Pérez de Mendiguren”. També han ajudat els successius pelegrinatges d’estiu que sacerdots i laics hi han fet des de fa dècades.
“L’animació bíblica és fer de la Bíblia un aliment pastoral”
La també vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya té un altre front obert aquest estiu, el de coordinar la celebració del mig segle d’aquesta institució diocesana. “Es tracta d’una estructura que, des que es va fundar, ha volgut ser l’ànima en l’acció de fer, de la Bíblia, un aliment real en la pràctica pastoral, i no la de fer cantar i ballar, com també es podria entendre el concepte d’animació”, remarca.
Els orígens de l’associació es remunten al 1973, un any abans de la seva posada en funcionament i “en un moment en què biblistes de Catalunya van voler obrir les portes d’una entitat a tothom qui tingués interès en l’estudi i la vivència de la Paraula“, com recorda l’especialista en divulgació bíblica. Un dels mètodes adoptats van ser, precisament, els cursos d’estiu, que s’han anat adaptant des d’aleshores i han passat per territoris com ara Tortosa, Raimat, Vic o Banyoles, al marge de la seva celebració a Tarragona.
“De biblistes que van formar part de la primera tanda de membres no en queden gaires, de vius —reconeix la vicepresidenta—, tot i que la continuïtat, durant els anys, s’ha anat fortificant amb l’entrada d’altres biblistes, homes i dones”, com ara Armand Puig, Joan Ferré, Joaquim Malé, Agustí Borrell, Concepció Huerta o molts altres noms que formen part d’aquesta “segona generació”. “Tots ells han tingut la sort de comptar amb la col·laboració dels patriarques de l’associació, creadors d’un caliu entre els biblistes i d’un mestratge que ha estat un dels valors més presents en la vida de l’entitat”, conclou.
