Els ancians formen part, cada vegada més, d’un grup de col·lectius humans que el papa Francesc ha considerat, durant el seu pontificat, com a principals perjudicats d’una cultura del descart que s’ha anat imposant mundialment, tal com els ha passat als pobres, els migrants o a les persones amb discapacitats.
Les seves ensenyances van tornar a ressonar amb motiu del missatge per a la IV Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran 2024, que es commemorarà en totes les diòcesis del món el pròxim 28 de juliol sota el lema ‘No m’abandonis al temps de la vellesa’. I són, també, el full de ruta del número 514, corresponent als mesos de juny, juliol i agost, de la revista Foc Nou, acabat de sortir de la impremta ple de reportatges i entrevistes que aborden una realitat relegada als marges de l’interès públic.
La publicació arrenca, com és habitual, amb la posada al dia dels fets més rellevants ocorreguts a l’Església universal per part del capellà i periodista Francesc Romeu, com ara la publicació de la Butlla papal ‘Spes non confundit’, a través de la qual el pontífex ha convocat el Jubileu ordinari per al 2025, el qual s’espera que sigui un any sant “marcat per l’esperança en Déu, que no ens pot defraudar”, en paraules del Papa argentí.
Un cop llegides les primeres pàgines d’aquest número, l’article de Fermí Manteca és el primer que posa la lupa sobre l’aïllament que es pateix en arribar a la tercera edat, així com el poc contacte entre la gent gran i les persones més joves. Una situació, a pesar de tot, que s’intenta revertir des de les escoles, com apunta el col·laborador de la revista, gràcies a l’organització “d’activitats intergeneracionals que acosten la realitat de la vellesa al procés vital dels nens i adolescents”.
El pròleg de Vull viure a casa, un llibre de Montserrat Vilaseca que explica el cas de la Remedios, apareix reproduït íntegrament a la “Tribuna”, de la mà de Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona. L’obra es posa en la pell d’una veïna de la perifèria barcelonina que, a través d’un servei d’acollida d’aquesta comunitat mundial de laics i laiques, va aconseguir teixir vincles personals amb altres ancians i els joves voluntaris que l’ajudaven abans de morir.
El número de Foc Nou també inclou una entrevista de Ramon Bassas al filòsof i professor universitari Pere Lluís Font, qui fa referència a la necessitat d’un “sistema de relacions acceptable entre generacions”. El pensador argumenta que els ancians haurien d’escoltar més els joves i viceversa, per bé que, segons ell, “la família nuclear, que no inclou els avis, fa difícil aquesta situació”.
Per la seva part, el director de Foc Nou, Jordi Pacheco, entrevista al prevere i teòleg Gaspar Mora, que en l’actualitat viu a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona. En el camp de la cura dels ancians, Mora destaca que “costa d’entendre quin hauria de ser el lloc per a tots ells, així com el tracte que una societat normal, humana, raonable i madura els hauria de retre”. “Costa molt —reconeix—, i no tenim gaire experiència”.
Tot seguit, de la mà de Lucía Montobbio, la secció “Persones” es converteix en una conversa amb Víctor Mirón i Cesca Planagumà, fundadors del projecte SPA (Sols per avis), nascut amb la voluntat de reforçar el lligam entre avis i àvies en un context de voler transmetre els valors i la fe del cristianisme als nets. “Els avis proveïm els nets d’un sentit de transcendència diferent, una història i, sobretot, temps per saciar la seva curiositat”, comenta en Víctor.
Arribant ja a la cloenda del número, el filòsof i teòleg Francesc Torralba observa la vellesa, des de la secció de “La fe sota sospita”, i aprofundeix en la importància que té aquesta etapa en el decurs vital. I en un joc de paraules, a “L’art de la fe”, Francis Marin se serveix del quadre de Les llàgrimes de sant Pere per fer evidents les dificultats d’entendre la bellesa de la vellesa.
I com sempre, el lector també trobarà les habituals seccions d’opinió, espiritualitat, art, llibres, cinema, música i televisió. Es pot adquirir, en versió impresa o digital, a través del portal web de la revista i de la plataforma IQuiosc.cat, el portal de les revistes en català.
