La setmana que ve la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es reunirà per a teixir un anunciat pla de recuperació integral per a les víctimes dels abusos sexuals que s’han anat destapant en el seu si. “Serà una nova oportunitat per a fer els deures abans que la situació rebenti”, declarava, categòric, aquest dijous en una nova sessió dels debats de Religión Digital, Juan Cuatrecasas, fundador de l’Associació Infància Robada (ANIR) i pare d’un menor que va ser víctima d'”un delinqüent amb alçacoll i sotana” a la seva escola de l’Opus Dei.
El col·loqui va ser moderat un cop més per Jesús Bastante, redactor en cap del portal, i va comptar amb els testimonis de cinc persones que van compartir les seves demolidores experiències. Des de Teresa Conde, que va deixar de ser creient als catorze després de patir abusos a Salamanca per un eclesiàstic pròxim a la seva família, a Paula Alonso-Pimentel, que va passar per una situació semblant a Valladolid (d’on és l’actual president de la CEE, Luis Argüello, “que, de moment, sembla no donar cap símptoma de voler canviar les coses”, va dir la dona), passant per Patricia Caballero, víctima d’abusos en l’escola Sant Josep Oriol de Barcelona, i Ciro Molina, que va denunciar a inicis d’aquest segle un cas personal en la seva etapa infantil i, per això, ha estat víctima d’una altra situació, “la d’un terrorisme social” a l’illa de Tenerife provocat per la pressió nascuda en el si de la seva diòcesi.
Tots ells van obrir el micròfon per mostrar la seva opinió sobre els passos que hauria de començar a fer l’Església en un debat patrocinat per Institucions Religioses del Banc Sabadell i que va comptar amb la col·laboració de Católicos en Red, l’Agència Flama i la Fundació Edelvives.
Davant la necessitat que els bisbes “callin per a escoltar i posin la catifa vermella a qui vol proposar suggeriments per a un major control de la situació”, com reconeixia un dels participants, els testimoniatges van donar fe d’una qüestió que continua nedant en terreny de ningú, és a dir, la de resoldre (no necessàriament amb diners) el dolor durador de víctimes i familiars.
“Volem veure restaurada la nostra dignitat, que va quedar tocada per sempre”, va assegurar Alonso, des del fatídic dia en què li van posar les mans damunt i es va cometre, per tant, “un delicte, i no un pecat, com se’ns vol vendre”, com va puntualitzar, per part seva, Cuatrecasas.
Però l’encobriment i el fet de tirar pilotes fora amb la majoria dels seus gestos han estat dos dels grans resultats d’una Església encara arrelada en uns temps diferents dels actuals i que usa “litúrgies falses”, com va determinar un dels participants. No obstant això, per a Ciro Molina, “l’instint de supervivència” ha ajudat a situar en una posició “cada vegada més preeminent” els moviments de base i les “veus unides”, fet que ha permès obrir “camins que no s’havien obert mai”. Una batalla que, en la reflexió de tots els que van opinar en aquest debat, “no és cosa d’herois ni heroïnes, sinó més aviat un instrument per a acollir-se als drets i a la necessitat d’albirar la democràcia“.
Deixar de veure l’Església com “el Disney World” per a aquells que s’hi volen arrelar i deixar de veure pederastes que es mofen amb impunitat anys després de cometre els seus actes també van ser algunes de les proclames d’aquest debat, en què, ja sense embuts i capaços de veure el món més enllà de la tragèdia física i psicològica, es va posar en dubte el paper de l’Església “com a mare que ha de protegir els seus fills cristians”, segons Cuatrecasas.
Prendre consciència i enganyar menys el papa Francesc van ser altres demandes que van traslladar els cinc testimonis a qui ha de continuar treballant “amb les orelles netes” per a poder entendre el seu futur.
