Una jove africana que no supera la trentena d’anys, de pòmuls marcats i llavis gruixuts, sosté un nadó —com la seva mare, de pell fosca— mentre el cobreix amb una manta daurada, sense portar cap altra peça de roba. No és la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, però la recreació que n’ha fet Elisabet Bascuñana (Lleida, 2006), estudiant del batxillerat d’arts del Col·legi Episcopal de Lleida, ha servit perquè la seva obra, elaborada infogràficament, hagi guanyat el concurs “La verge de Montserrat”, promogut bianualment per aquest centre educatiu “amb l’objectiu que els estudiants ampliïn la seva mirada envers la Moreneta”, com manifesta Eva Salas, professora de l’institut lleidatà i promotora d’aquest certamen.
Bascuñana ha ampliat la mirada alterant la talla sagrada a partir d’una base conceptual concreta, la qual, per a Salas, la docent que l’ha guiat en el procés de creació, es distingeix des de la igualtat racial. “L’autora del treball premiat ha volgut transmetre que totes les races són iguals, i que la Mare de Déu de Montserrat actua uniformement davant de totes elles, sense classificar-les ni menystenir-les”, reflexiona la professora, que observa també l’essència de protecció maternal que aquesta peça és capaç d’evocar. El premi han estat 150 euros bescanviables en material per continuar desenvolupant la seva creativitat.
Però la de Bascuñana no és l’única peça que el jurat ha valorat i que ha passat el filtre per poder-se veure exposada a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, als afores de la capital lleidatana, que també col·labora en aquest projecte artístic i religiós. Entre creacions contemporànies, abstractes o figuratives, es troba el treball que va presentar en aquesta edició del concurs Gina Castro (Balaguer, 2006), i que ha quedat en segona posició. “La seva obra pot ser més difícil d’entendre que la de Bascuñana —reconeix Salas—, però es comprèn simbòlicament: són unes gotes daurades que, agrupades en parelles, manifesten la geometria orgànica donada entre la mare i el fill, en un gest de recolliment i de protecció“.
La parròquia, futur espai de divulgació pictòrica
Per a l’ecònom de la parròquia que acull les obres, Jaume Dalmases, de la primera a la segona hi ha un salt interpretatiu, “però totes dues, com la resta, aporten connotacions pròpies de la Moreneta, per bé que en alguns casos es manifesti un cert desencís per no acabar d’entendre’n bé els missatges”, reconeix. I precisa: “De la mateixa manera que hi ha crítica, també hi ha qui ho veu amb bons ulls i entén el que reflecteixen les creacions contemporànies”. La intenció, a curt termini, és exposar les obres presentades durant tots els certamens en una sala d’aquest temple. “Es dirà Montserrat Art“, culmina Dalmases.
