Dins del cicle de catequesi sobre l’Esperit Sant, el Papa ha dedicat la que ha celebrat aquest dimecres, 19 de juny, amb motiu de l’audiència general, “a la simfonia de l’oració”, atès que existeixen diversos tipus d’elles, però s’ha centrat en les que conté el Llibre dels Salms, “que està ple d’inspiració poètica”. En aquest sentit, el Papa ha recordat el petit llibre d’oracions que té damunt del seu escriptori, pertanyent a un jove soldat ucraïnès mort en el front i que li va lliurar sor Lucía Caram el mes de març passat.
Reconeixent que “reflecteixen, a vegades, una situació històrica i una mentalitat religiosa que ja no són les nostres”, apunta Francesc que “és necessari que fem dels salms la nostra oració” i que “en un cert sentit, hem de convertir-nos nosaltres mateixos en ‘autors’ dels salms, fent-los nostres i resant amb ells”.
“Si hi ha alguns salms, o simplement versicles, que parlen al nostre cor, és bo repetir-los i resar-los durant el dia. Els salms són oracions ‘per a totes les estacions’: no hi ha estat d’ànim o necessitat que no trobi en ells les millors paraules per a convertir-les en oració”, ha afirmat el Papa.
“A diferència de totes les altres oracions, els salms no perden la seva eficàcia a força de repetició; al contrari, l’augmenten. Per què? Perquè estan inspirats per Déu i ‘espiren’ Déu, cada vegada que es llegeixen amb fe”, ha afegit.
“Els salms ens permeten no empobrir la nostra oració reduint-la només a peticions, a un continu ‘dona’m, dona’ns…’”, ha destacat el pontífex, sinó que “els salms ens ajuden a obrir-nos a una oració menys egocèntrica: una oració de lloança, de benedicció, d’acció de gràcies; i també ens ajuden a convertir-nos en la veu de tota la creació, fent-la partícip de la nostra lloança”.
A l’hora de les salutacions als pelegrins presents en la plaça de Sant Pere, el Papa, dirigint-se als polonesos i a la recent beatificació d’un sacerdot d’aquesta nacionalitat víctima dels comunistes, ha demanat que “el seu testimoniatge es converteixi en un signe de consol per part de Déu en aquest temps marcat per les guerres”, demanant finalment per “Polònia i la pau en el món”.
També, recordant que demà se celebra la Jornada Mundial del Refugiat, promoguda per les Nacions Unides, va mostrar el seu desig que “pugui ser l’ocasió per a dirigir una mirada atenta i fraterna a tots aquells que són forçats a fugir de les seves cases en cerca de pau i seguretat”.
“Estem tots cridats a acollir, promoure, acompanyar i integrar a tots els que piquen a les nostres portes. Prega perquè tots els Estats es comprometin a assegurar als refugiats condicions humanes i a facilitar els processos d’integració”, ha prosseguit el Papa.
Finalment, també ha demanat oracions “pel benvolgut poble xinès, tan noble i valent, amb una cultura tan bella”, i va reiterar la seva petició de “resar per la pau, perquè la guerra sempre és una derrota, resem per la pau en la martiritzada Ucraïna, en Terra Santa, a Sudan, a Myanmar i on se sofreix per la guerra. Resem tots els dies per la pau”, ha conclòs.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
Audiència general
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
En preparació del pròxim Jubileu, els he convidat a dedicar l’any 2024 «a una gran “simfonia” d’oració»[1]. Amb la catequesi d’avui voldria recordar-los que l’Església ja té una simfonia d’oració el compositor de la qual és l’Esperit Sant, i és el Llibre dels Salms.
Com en tota simfonia, en ella hi ha diversos “moviments”, és a dir, diversos tipus d’oració: lloança, acció de gràcies, súplica, lamento, narració, reflexió sapiencial i altres, tant en forma personal, com en forma coral de tot el poble. Aquests són els cants que l’Esperit mateix ha posat en llavis de l’Esposa. Tots els llibres de la Bíblia, com vaig esmentar la vegada passada, estan inspirats per l’Esperit Sant, però el Llibre dels Salms també ho està en el sentit que està ple d’inspiració poètica.
Els salms han ocupat un lloc privilegiat en el Nou Testament. De fet, hi ha hagut i continua havent-hi, edicions que contenen el Nou Testament i els Salms junts. No tots els salms – i no tot de cada salm – pot ser repetit i fet seu pels cristians i menys encara per l’ésser humà modern. Reflecteixen, a vegades, una situació històrica i una mentalitat religiosa que ja no són les nostres. Això no significa que no siguin inspirats, sinó que en uns certs aspectes estan lligats a una època i a una etapa provisional de la revelació, com ocorre també amb gran part de la legislació antiga.
El que més recomana els salms al nostre acolliment és que ells van ser l’oració de Jesús, de María, dels Apòstols i de totes les generacions cristianes que ens van precedir. Quan els recitem, Déu els escolta amb aquesta gran “orquestració” que és la comunió dels sants. Jesús, segons la Carta als Hebreus, entra en el món amb un versicle de salm en el cor: “Heus aquí que vinc, oh Déu, a fer la teva voluntat” (cf. Hb 10,7; Sal 40,9); i deixa el món, segons l’Evangeli de Lucas, amb un altre vers en els llavis: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit” (Lc 23,46; cf. Sal 31,6).
L’ús dels salms en el Nou Testament és seguit pel dels Pares i tota l’Església, que fa d’ells un element fix en la celebració de la Missa i la Litúrgia de les Hores. «Tota la Sagrada Escriptura divina exhala la bondat de Déu– escriu San Ambrosio –, però sobretot ho fa el dolç llibre dels salms»[2].
Però no podem únicament viure del llegat del passat: és necessari que fem dels salms la nostra oració. S’ha escrit que, en un cert sentit, hem de convertir-nos nosaltres mateixos en ‘autors’ dels salms, fent-los nostres i resant amb ells[3]. Si hi ha alguns salms, o simplement versicles, que parlen al nostre cor, és bo repetir-los i resar-los durant el dia. Els salms són oracions “per a totes les estacions”: no hi ha estat d’ànim o necessitat que no trobi en ells les millors paraules per a convertir-les en oració. A diferència de totes les altres oracions, els salms no perden la seva eficàcia a força de repetició; al contrari, l’augmenten. Per què? Perquè estan inspirats per Déu i “espiren” Déu, cada vegada que es llegeixen amb fe.
Si ens sentim oprimits pel remordiment i la culpa, podem repetir amb David: «Tingues pietat de mi, oh Déu, en el teu amor; / en la teva gran misericòrdia» (Sal 51,3). Si volem expressar un fort vincle personal amb Déu, diem: «Oh Déu, tu ets el meu Déu, / des de l’alba et busco, / la meva ànima té set de tu, / la meva carn t’anhela / en una terra seca, assedegada i sense aigua» (Sal 63,2). No és per casualitat que la Litúrgia ha inclòs aquest salm en les laudes dels diumenges i de les solemnitats. I si ens assalten la por i l’angoixa, aquestes meravelloses paraules venen en el nostre rescat: «El Senyor és el meu pastor […]. Encara que passi per vall tenebrosa, / no temo cap mal» (Sal 23,1.4).
Els salms ens permeten no empobrir la nostra oració reduint-la només a peticions, a un continu “dona’m, dona’ns…”. Aprenem del Pare Nostre, que abans de demanar “el pa de cada dia”: diu: “Santificat sigui el teu nom, vingui a nosaltres el teu regne, faci’s la teva voluntat”. Els salms ens ajuden a obrir-nos a una oració menys egocèntrica: una oració de lloança, de benedicció, d’acció de gràcies; i també ens ajuden a convertir-nos en la veu de tota la creació, fent-la partícip de la nostra lloança.
Germans i germanes, que l’Esperit Sant, que va donar a l’Església Esposa les paraules per a resar al seu diví Espòs, ens ajudi a fer-les ressonar avui a l’Església i a fer d’aquest any preparatori del Jubileu una simfonia d’oració.
