La “revelació” va centrar la catequesi del papa Francesc en l’audiència general d’aquest dimecres, durant la qual va assenyalar que “l’Esperit Sant, que va inspirar les Escriptures, és també el que les explica i les fa eternament vives i actives“, de tal manera que, com va advertir el pontífex, “un determinat passatge de l’Escriptura, que hem llegit moltes vegades sense cap emoció particular, un dia el llegim en un clima de fe i d’oració i, de sobte, el text s’il·lumina, ens parla, llança llum sobre un problema que vivim, aclareixi la voluntat de Déu per a nosaltres en una situació determinada”.
“A què es deu aquest canvi, si no a una il·luminació de l’Esperit Sant? Les paraules de l’Escriptura, sota l’acció de l’Esperit, es tornen lluminoses“, va afegir el Papa, qui va destacar també que “l’Església es nodreix de la lectura espiritual de la Sagrada Escriptura, és a dir, de la lectura realitzada sota la guia de l’Esperit Sant que la va inspirar”.
Francesc va recordar també que una manera de fer la lectura espiritual de la Paraula de Déu és la pràctica de la lectio divina. “Consisteix a dedicar un moment del dia a la lectura personal i meditada d’un passatge de les Escriptures”, va assenyalar el Papa, encara que, va afegir, “la lectura espiritual de les Escriptures per excel·lència és la lectura comunitària que es fa en la litúrgia i, en particular, en la Santa Missa”.
En aquest sentit, Francesc va afirmar el Papa que “l’homilia ha d’ajudar a traslladar la Paraula de Déu del llibre a la vida”, perquè “entre les moltes paraules de Déu que escoltem cada dia en la missa o en la Litúrgia de les Hores, sempre hi ha una que està destinada especialment a nosaltres” i “si l’acollim en el nostre cor, pot il·luminar la nostra jornada i animar la nostra oració. Es tracta de no deixar que caigui en sac foradat!”.
En aquest punt, el Papa, improvisant, va destacar la importància que les homilies siguin breus: “L’homilia no ha de durar més de vuit minuts, ha de ser breu, perquè després d’aquest temps, es perd l’atenció i les persones s’adormen, i tenen raó… Vull dir-ho als sacerdots, que parlen molt, moltes vegades i no s’entén de què parlen. L’homilia ha de ser breu, un pensament, una cosa d’acció i no més de vuit minuts”. Igualment, va recomanar portar un petit evangeli en la butxaca.
Finalment, i l’hora de les salutacions als pelegrins assistents, el Papa va tornar a reiterar la seva habitual petició que no oblidar-se de “la martiritzada Ucraïna, ni “de Palestina, d’Israel, de Myanmar i de tants països que estan en guerra”. “Resem per la pau. Avui es necessita la pau, la guerra sempre, des del primer dia, és una derrota. Resem per la pau, que el Senyor ens doni força per a lluitar sempre per la pau”, va concloure el pontífex.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
Audiència General
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Crist, la nostra esperança. La vegada passada vam contemplar l’obra de l’Esperit en la creació; avui el veiem en la revelació, de la qual la Sagrada Escriptura és un testimoniatge autoritzat i inspirat per Déu.
En la Segona Carta de Pau a Timoteu figura aquesta afirmació: “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu” (3,16). I un altre passatge del Nou Testament parla que “homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu» (2 Pe 1, 21). És la doctrina de la inspiració divina de l’Escriptura, la que proclamem com a article de fe en el “Credo”, quan diem que l’Esperit Sant “va parlar per mitjà dels profetes”.
L’Esperit Sant, que va inspirar les Escriptures, és també el que les explica i les fa eternament vives i actives. D’inspirades, les torna inspiradores. La constitució conciliar Dei Verbum diu que “Les Sagrades Escriptures, inspirades per Déu i escrites una vegada per sempre, comuniquen immutablement la paraula del mateix Déu, i fan ressonar la veu de l’Esperit en les paraules dels profetes i dels apòstols” (n. 21). D’aquesta manera, l’Esperit Sant continua, a l’Església, l’acció del Ressuscitat que, després de la Pasqua, “els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures” (Lc 24,45).
Pot succeir, en efecte, que un determinat passatge de l’Escriptura, que hem llegit moltes vegades sense cap emoció particular, un dia el llegim en un clima de fe i d’oració i, de sobte, aquest text s’il·lumini, ens parli, llanci llum sobre un problema que vivim, aclareixi la voluntat de Déu per a nosaltres en una situació determinada. A què es deu aquest canvi, si no a una il·luminació de l’Esperit Sant? Les paraules de l’Escriptura, sota l’acció de l’Esperit, es tornen lluminoses; i en aquests casos comprovem que és certa l’afirmació de la Carta als Hebreus: “La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor” (4,12).
L’Església es nodreix de la lectura espiritual de la Sagrada Escriptura, és a dir, de la lectura feta sota la guia de l’Esperit Sant que la va inspirar. En el seu centre, com un far que ho il·lumina tot, està l’esdeveniment de la mort i resurrecció de Crist, que compleix el pla de salvació, realitza totes les figures i profecies, revela tots els misteris ocults i ofereix la veritable clau de lectura de la Bíblia. L’Apocalipsi descriu tot això amb la imatge del xai que trenca els segells del llibre “escrit per l’anvers i el revers, segellat amb set segells” ( 5,1-9), és a dir, l’Escriptura de l’Antic Testament. L’Església, l’Esposa de Crist, és la intèrpret autoritzada del text inspirat, la mediadora de la seva autèntica proclamació. Atès que l’Església està dotada de l’Esperit Sant, és «columna i fonament de la veritat» (1 Tm 3,15). A ella li correspon ajudar als fidels i als qui busquen la veritat a interpretar correctament els textos bíblics.
Una manera de fer la lectura espiritual de la Paraula de Déu és la pràctica de la lectio divina, consistent a dedicar un moment del dia a la lectura personal i meditada d’un passatge de les Escriptures.
Però la lectura espiritual de les Escriptures per excel·lència és la lectura comunitària que es fa en la Litúrgia i, en particular, en la Santa Missa. Allí veiem com un esdeveniment o un ensenyament, donats en l’Antic Testament, troba la seva plena realització en l’Evangeli de Crist. L’homilia ha d’ajudar a traslladar la Paraula de Déu del llibre a la vida. Entre les moltes paraules de Déu que escoltem cada dia en la missa o en la Litúrgia de les Hores, sempre hi ha una que està destinada especialment a nosaltres. Si l’acollim en el nostre cor, pot il·luminar la nostra jornada i animar la nostra oració. Es tracta de no deixar que caigui en sac foradat!
Concloguem amb un pensament que pot ajudar-nos a enamorar-nos de la Paraula de Déu. Com algunes peces musicals, la Sagrada Escriptura també té una nota subjacent que l’acompanya de principi a fi, i aquesta nota és l’amor de Déu. “Tota la Bíblia, observa Sant Agustí, ‘no fa més que narrar l’amor de Déu’. Sant Gregori Magno defineix l’Escriptura com “una carta de Déu totpoderós a la seva criatura”, com una carta de l’Espòs a la seva esposa, i exhorta a “aprendre a conèixer el cor de Déu en les paraules de Déu’”. “Per aquesta revelació —diu el Concili Vaticà II— Déu invisible, parla als homes com a amics, mogut pel seu gran amor i mora amb ells, per a convidar-los a la comunicació amb si mateixos i rebre’ls en la seva companyia” (Dei Verbum, 2).
Que l’Esperit Sant, que va inspirar les Escriptures i ara brolla d’elles, ens ajudi a captar aquest amor de Déu en les situacions concretes de la nostra vida.
