“Els ucraïnesos estan cansats i perdent l’esperança”

cropped-fav.png
Tanc pintat amb la bandera d'Ucraïna I Pixabay, @Artem Apukhtin

“Tot i el desànim creixent, la fe i l’esperança continuen sent fonamentals per continuar endavant“. Així parla Roman Ostrovskyy, vicerrector del seminari greco-catòlic de Kíiv, sobre la situació del poble ucraïnès en el tercer any de guerra. Ho fa en una entrevista als mitjans vaticans, en la qual assegura “la gent està cansada, dubta que alguna cosa pugui canviar cap a millor a Ucraïna, i que la seva veu sigui encara escoltada”.

En els primers moments de la guerra, hi havia molta por i incertesa, però també una forta esperança gràcies a la defensa ferma d’Ucraïna. Ara, amb el conflicte prolongat, moltes persones estan en un estat de postració i desesperació. “Aquí ens resulta molt difícil pensar en el que passarà demà, no és realista fer plans amb més d’una setmana d’antelació”, explica el vicerrector. “Les alarmes antiaèries —afegeix— són constants, es viu amb un estat d’angoixa permanent, i amb la incertesa de no saber què passarà demà, de quina part del territori serà atacada”.

Roman subratlla la importància de la fe i la pregària per suportar els moments més difícils. “Certament, la fe ajuda molt, la pregària cura i també ens ajuda a continuar endavant en els pitjors dies”, destaca Ostrovskyy. No obstant això, el sacerdot revela que moltes famílies es veuen obligades a mentir als fills petits amb l’únic objectiu de preservar la seva salut mental. “Hi ha famílies que et confessen que no li diuen al seu fill o filla que el seu pare ha mort a la guerra perquè és encara petit, perquè té quatre anys i encara li escriu cartes”, comparteix sobre les realitats que moltes famílies han d’afrontar.

Retrat pare Roman Ostrovskyy I @Vatican Media

El vicerrector lamenta que moltes iniciatives religioses i socials no es puguin dur a terme a causa de la guerra. Les activitats com els pelegrinatges es veuen interrompudes pel risc constant de bombardeigs, i és necessari tenir sempre refugis propers. A més, la guerra posa a prova l’estructura i la solidesa de les famílies, moltes separades i sota gran tensió. “Tantes mares amb els seus infants han hagut d’abandonar el país, els pares s’han quedat enrere, alguns estan lluitant en el front”, detalla Ostrovskyy.

Finalment, el pare Roman expressa la seva preocupació per la dignitat humana trepitjada per la guerra. Els hospitals i les llars d’infants són atacats, la pobresa creix i el nombre de refugiats augmenta, deixant molts ancians sols. “Amb aquesta invasió, la dignitat mateixa de l’ésser humà és senzillament trepitjada en el més baix”, va concloure Ostrovskyy. I lamentar que aquesta situació, sense una reacció internacional contundent, fa que “la gent perdi tota esperança i miri el futur amb gran pessimisme”.

Bandera d’Ucraïna desgastada I Pixabay, @David Peterson

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia