Tres dies després que El País publiqués que un capellà va abusar de diversos escolans de la parròquia als anys setanta, en un cas conegut però no denunciat pel vicari parroquial d’aquells anys, l’Arquebisbat de Barcelona ha emès un comunicat en què admet l’existència d’aquests abusos, així com de l’encobriment, i les mesures adoptades en els últims mesos.
Així, la diòcesi admet els abusos de mossèn Josep Mariné, rector de Sant Fèlix Africà durant la dècada de 1970, i mort el 2010. Uns fets denunciats per Aurelio Álvarez, a qui es reconeix com a “víctima d’abusos sexuals” i la persona que sufraga “el cost íntegre del tractament” psicològic.
Durant la investigació eclesiàstica, afegeix la nota, es va constatar l’existència d’almenys un testimoni dels possibles abusos, l’aleshores vicari Pere Muñoz, que “manifesta expressament en la seva declaració que mai no va veure res, però sí que sabia que a les reunions habituals del rector amb alguns dels nens de la parròquia podia passar una cosa irregular“.
“Malgrat tot, no ho va denunciar mai als seus superiors”, admet la diòcesi, que afegeix que el religiós “explica l’existència d’un altre sacerdot extern a la parròquia, de qui no recordava el nom, que també intervenia“.
“Encara que la víctima, Aurelio Álvarez, diu que hi ha més víctimes, i que també es desprèn de la declaració de Pere Muñoz, no hi ha cap altra denúncia a part de la d’Aurelio Álvarez”, recorda la diòcesi. Tot i això, afegeix, el cardenal Joan Josep Omella “ordena que s’obrin diligències per determinar les responsabilitats que se’n puguin derivar”.
Silenci, encobriment i reparació
I és que, com subratlla l’arquebisbat, “tot i que l’encobriment no estava previst en el dret canònic per ser aplicable a l’època dels fets, es considera que amb el silenci havia perjudicat greument les víctimes, que la infracció era greu i que calia una reparació”. I així es va fer, sempre segons la informació de la diòcesi: “el 14 de desembre de 2023 es dicta el decret i es resol imposar a Pere Muñoz el remei penal de reprensió acompanyat de penitència. Aquesta penitència consistia que ell mateix demanés perdó per la seva omissió a través d’un escrit dirigit a Aurelio Álvarez”. Amb tot, “l’avançada edat i la malaltia” del testimoni encobridor “van impedir la formalització per escrit del perdó a Aurelio Álvarez”.
El vicari va morir el maig d’enguany, moment en què la diòcesi de Barcelona li ho ho va comunicar a la víctima, així com “el perdó que el difunt no va tenir temps de formalitzar per escrit”. En aquell moment, relata l’Arquebisbat, “el Sr. Álvarez ens demana conèixer exactament què va declarar Mn. Aurelio Muñoz, i el 24 de maig del 2024, fruit de l’absolut compromís amb la transparència per part de l’Arquebisbat de Barcelona, se li facilita la lectura de la declaració íntegra de Mn. Pere Muñoz. El Sr. Aurelio Álvarez ens manifesta el seu agraïment per haver pogut llegir aquest document”.
El comunicat conclou mostrant que l’Arquebistat es manté “a l’absoluta disposició del Sr. Aurelio Álvarez amb l’objectiu que pugui reparar la profunda ferida personal i espiritual que li va provocar l’abús sexual que va patir”. “Reiterem la nostra sol·licitud de perdó davant de totes les possibles víctimes i les animem que compareguin davant l’Arquebisbat de Barcelona i presentin la seva denúncia”, finalitza la nota.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
