El passat 24 de maig Noemí Cortés i Roca va rebre la Medalla al Mèrit Ecumènic 2024 com a reconeixement de la seva trajectòria dedicada a l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. El guardó, atorgat per l’Associació Ecumènica Cristians per Terrassa, va ser entregat a l’auditori de l’Església Evangèlica Unida de la capital egarenca en una cerimònia en què Cortés va estar envoltada d’amics i persones que han estat al seu costat al llarg de tots aquests anys. “Va ser un moment preciós amb tots ells, que són companys d’aquest viatge”, assegura a Flama la presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya i membre de l’Església Evangèlica de Gràcia.
Com va rebre la notícia de la concessió del premi?
Molt emocionada pel fet de pensar que han pensat en tu i han reconegut la teva feina, i de pensar en aquells i aquelles que l’han rebut abans que tu i que han estat persones de renom i amb un gran pes dins del món protestant o catòlic.
Quins han estat els moments més significatius en la seva trajectòria dedicada a l’ecumenisme i el diàleg interreligiós?
Hi ha moltes coses que et marquen i que han estat importants per a mi. Des de petita a casa s’ha viscut i respirat un aire de tolerància cap als altres i les seves idees. El meu pare va ser un dels membres fundadors de l’Associació Bíblica de Catalunya. Ens trobàvem amb els membres de la junta, capellans, monjos… per a mi era normal estar amb ells, i realment, com van formar part de la meva vida des de petita, gairebé eren com de la família. Un altre fet destacable seria Expobíblia 2000 a Terrassa, que amb un treball ben ecumènic es va presentar una exposició per a parlar de la Bíblia. Ja més recentment, destacaria la participació en els grups de diàleg interreligiós d’Audir, en concret el de Gràcia, o participar en la Xarxa Interreligiosa per la Pau (XIP) entre altres.
Què li ha aportat personalment aquesta dedicació a l’entesa entre les diferents confessions cristianes i religions?
En primer lloc, i des del punt de vista personal m’ha aportat coneixement, obertura de mires i pensament, tolerància, respecte; però també des del punt de vista col·lectiu, ja que aquest respecte ens pot fer més visibles a la societat i mostrar que quan hi ha diàleg i escolta, es veu que hi ha molts punts que ens uneixen.
Com creu que es pot fomentar el diàleg interreligiós i l’ecumenisme en la societat actual?
Amb actes i activitats que fomentin el diàleg i poder explicar com es viu la fe, actes conjunts, tallers o altres activitats que permetin mostrar a la societat que tenim molt a aportar, molt a dir i que lluny del que es fa pensar, no som punt de conflicte sinó que podem ser un camí de pau, punts de trobada per a donar a conèixer quina mirada es té.
Quines accions considera imprescindibles per ampliar la mirada i fer ponts entre les diferents creences?
Hi ha un gran desconeixement del cristianisme i encara més si parlem del protestantisme i, perquè no dir-ho, del rebuig de molta gent del fet religiós. Per això, com he dit abans, és positiu fer trobades entre persones de diferents confessions i conviccions per a presentar-nos conjuntament a la societat i explicar quina és la manera de pensar, de fer i de ser útils. Sincerament, crec que el fet de poder estar junts sense que això representi un conflicte, que hi hagi un clima de respecte i fraternitat, és el millor exemple que podem donar.
Quin és el paper de les institucions religioses en la promoció de la pau i la convivència interreligiosa?
La pau és una de les màximes preocupacions de les diferents confessions. Com a cristians volem viure i fer entendre que busquem un món en què la pau sigui possible, seguint l’exemple de Jesús i la seva vida en què va buscar la pau i explicava el que representava en un món que tampoc li era fàcil i que sovint no l’entenien. Sota el nom de la religió s’han fet grans barbaritats, però no hem d’oblidar que tot era sempre pel benefici de les persones, amagant-ho sota una falsa capa d’espiritualitat.
Com va ser la seva experiència actuant amb el Cor Carlit Gospel i com ha influït en la seva dedicació a l’ecumenisme?
Va ser una gran sensació, un moment especial acompanyada del Cor Carlit en què cantem cançons que transmeten l’evangeli de Jesús, això és el gospel, i en un escenari perfecte en què es compartia la fe entre persones de diferents religions igual com passa dins del cor.
Quins reptes creu que s’han de superar en el camí cap a una millor comprensió i respecte entre les diferents confessions?
Cal anar a la jerarquia de les diferents religions. Personalment, jo vinc d’una església les assemblees de germans en què no hi ha jerarquia supraeclesial, només respectant la doctrina bíblica i tenint Déu com a únic ésser superior. Crec que s’han superat molts tabús, problemes i intoleràncies que han estat presents a la nostra societat i que han dificultat aquest camí, com ha estat el nacionalcatolicisme. L’església no ha de ser una qüestió d’estat. S’ha arribat a molts consensos, s’ha treballat conjuntament i s’ha fet molt camí des de la gent d’església, però encara cal que les persones que estan més amunt siguin l’exemple a seguir.
També implica un canvi en els mitjans de comunicació. Sovint l’enfocament que es dona és negatiu o, com a molt, esbiaixat. S’obvien moltes coses positives que es fan des de les esglésies i les entitats de caràcter religiós pel treball per la pau i també en molts altres temes com pot ser l’ajut a les persones amb situació de vulnerabilitat i que en poques ocasions se’n fan ressò, però si la notícia es negativa o escandalosa ràpidament se’n fa difusió.
Quin missatge voldria transmetre a les persones que busquen la unitat i el respecte entre les diferents creences?
La vida sempre ofereix oportunitats per aprendre, estudiar i continuar endavant i mai s’han de desaprofitar. Animo a avançar sense defallir, a crear ponts. Escoltar, dialogar, aprendre els uns dels altres ens ajuda a créixer i mostrar a la societat que conviure junts és possible. Això no implica renunciar a la nostra manera de viure la fe: implica ampliar la mirada i ser un punt de llum enmig d’aquest món.