El 5 de juny de 2022, durant la celebració del dia de Pentecosta, l’església de Sant Francesc Xavier, a Owo, plena a vessar, va ser l’escenari d’explosions i trets a mans d’homes armats, que s’havien barrejats entre els fidels. Almenys 41 cristians van perdre la vida i més de 80 van resultar ferits en un atac brutal que encara ressona en les memòries de la comunitat.
En record d’aquest dia, Ayuda a l’Església Necessitada ha recollit els commovedors testimonis d’alguns supervivents d’aquesta atrocitat. Emmanuel Igwe, de 35 anys, recorda amb claredat els moments de terror que va viure: “Havíem rebut la benedicció final i estàvem esperant la processó final del sacerdot, quan vam sentir el primer tret, vaig sortir fora de l’església, pensant que era una baralla, però em vaig adonar que es tractava d’un altre tipus d’atac”. Emmanuel explica com, en mig de la confusió i la por, va decidir protegir-se, estirant-se a terra: “Moltes persones van morir al meu costat, però Déu em va donar una segona oportunitat”.
Tot i el temps que ha passat, les ferides emocionals segueixen obertes. Són molts els que encara lluiten per superar el trauma viscut. “Estic enfadat en el meu esperit, però penso, qui soc jo per a qüestionar a Déu? Aquest atac em fa fort en la meva fe, em porta a estar prop de Déu, estic viu i cap dels membres de la meva família va ser assassinats, dono gràcies a Déu per això”, va afirmar Igwe.
Thaddeus Bade Salau, de 52 anys, va compartir també el seu relat: “Estava estirat a terra, quan un dels atacants em va fer posar-me dempeus, juntament amb altres nou feligresos, incloent-hi la meva benvolguda filla, ens van disparar a tots, un rere l’altre. A mi, em van disparar a la galta. Soc l’únic que va sobreviure dels deu”.
Malgrat el trauma, tots dos testimonis lliuiten per seguir endavant i es mantenen ferms en la seva fe. “La pèrdua de la meva filla durant l’atac ha estat molt dolorosa, però la meva fe no s’ha vist afectada per això, demano a la comunitat internacional que ens tingui en les seves oracions i brindin ajuda material i econòmica”.
L’atac ha deixat una empremta profunda en cadascun dels supervivients i famílies, però la seva resiliència és un testimoni de la seva determinació per reconstruir les seves vides i mantenir la memòria dels qui van perdre.
És per això, que el bisbe de la diòcesi de Ondo, Mons. Jude Arogundade, va subratllar la importància de commemorar l’aniversari de la massacre. Per no oblidar els estralls del terrorisme i els seus efectes devastadors a llarg termini. La diòcesi treballa incansablement perquè es faci justícia i s’implementin mesures de seguretat que evitin futurs atacs d’aquesta mena.
Mons. Jude Arogundade espera que “totes les persones de bona voluntat s’uneixin a nosaltres i ens donin suport en les oracions per a consolar a una Església ferida. “Encara queda molt per garantir que la justícia prevalgui i consolar a les víctimes”.
