Durant dècades, el fragment d’un papir va passar desapercebut en una biblioteca d’Hamburg. El seu número d’inventari, P.Hamb. Graec. 1011. Ara, el doctor Lajos Berkes, al costat del professor Gabriel Nocchi, han revelat el misteri. Es tracta, ni més ni menys, de la còpia més antiga que es conserva de l’Evangeli de la Infància de Tomàs, segons ha anunciat l’Institut de Cristianisme i Antiguitat de la Universitat Humboldt de Berlín.
La troballa és summament important, atès que, fins a la data, es considerava que el text més antic dels conservats d’aquest apòcrif corresponia a un còdex del segle XI. El fragment rescatat mesura uns 11 per 5 centímetres, conté les restes de 13 línies en lletres gregues, unes deu lletres per línia, i procedeix d’Egipte en l’antiguitat tardana, entorn del segle IV-V.
I què ens diu el text? Ni més ni menys que ‘El renaixement dels pardals’, un episodi de la infància de Jesús que es considera el segon miracle del nen, abans de la seva predicació i vida pública. El relat parla de com Jesús -que comptaria amb cinc anys- juga en el gual d’un riu i modela amb argila tova dotze pardals. Quan el seu pare li pregunta per què fa aquestes coses sent Sabbat, Jesús pica de mans, i els ocellets surten volant.
Els experts consideren que l’Evangeli de Tomàs es va escriure en el segle II dC Encara que és apòcrif i, com a tal, no es va incloure en la Bíblia, els seus relats van ser molt populars i es van estendre durant l’Antiguitat i l’Edat mitjana, reflectint un nen Jesús entremaliat, a vegades rebel. Un nen, en definitiva. Només que feia miracles.
“El fragment té un interès extraordinari per a la recerca”, afirma Lajos Berkes. “D’una banda, perquè hem pogut datar-ho entre els segles IV i V, la qual cosa ho converteix en la còpia més antiga coneguda. En segon lloc, perquè hem pogut obtenir noves dades sobre la transmissió del text”. Per part seva, Nocchi, confirma que l’Evangeli de Tomàs “va ser escrit originalment en grec”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.