La sobretaula del dia de Reis del 2008 va quedar gravada en la memòria del sacerdot i teòleg Xavier Morlans (Llinars del Vallès, 1949). L’explicació que va fer-hi una familiar pròxima a ell, entre els brindis i les postres, sobre el seu pas per una sessió de coneixement d’objectes eròtics coneguda com a tuppersex —nom manllevat de les festes casolanes que va implantar a mitjan segle XX l’empresa nord-americana Tupperware per promocionar les seves carmanyoles de plàstic—, va esperonar Morlans. “Jo havia de fer el mateix, però amb la figura de Jesucrist“, recorda Morlans tot observant com el seu projecte (que va batejar com a tuppermystic) continua atraient desenes de persones cada any.
Però les trobades, que avui en dia el sacerdot proposa perquè s’esdevinguin en espais com ara la seva pròpia casa i en altres domicilis de Barcelona, no són cap invent modern. “L’arrel cal trobar-la a França —afirma—, quan, durant la dècada de 1980, un professor de teologia va impulsar reunions per a persones que, arribades a una determinada edat, estaven allunyades de la fe, tot i haver sigut catòliques”. Després de transportar la idea, a partir del 2002, a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Barcelona, es va adonar que el primer anunci que hi celebrava es feia en un ambient “massa fred”.
“En descobrir que existien trobades per conèixer el món dels tuppers, vaig creure que aquestes sessions havien de sortir d’una capella del Santíssim per accedir a les cases”, rememora Morlans, que va observar “interessant i necessari” que Jesucrist se servís d’aquella experiència. “El tuppermystic no vol ser un model evangelitzador que restauri res fet abans, sinó més aviat una Lectio Divina sense pressuposar la fe”, remarca el vicari de la parròquia de Santa Anna de Barcelona.
I en aquest procés, la influència del filòsof Maurice Blondel (1861-1949), estudiat per Morlans, hi ha deixat una petjada important: “La voluntat, com deia, pot anar una mica per davant de la intel·ligència i, per tant, es pot invocar Jesucrist sense conèixer-lo del tot“. La intenció continua sent que tots els participants (una vintena), tornin a creure en la fe, però des del sofà de casa seva i rodejats de persones pròximes.
“El tuppermystic requereix entorns íntims i càlids”
El clima que s’ha de crear als habitatges on això es posa en pràctica ha de ser “el més càlid possible“, allunyat d’un mobiliari funcional i fred, tal com passa sovint a les sagristies. “A més, també hi tenen cabuda músiques determinades que serveixin per neutralitzar els sorolls típics de l’Eixample”, diu. I, al centre de l’espai, acaba, s’hi pot col·locar alguna ornamentació floral, “a gust de cada fidel”.
Sense pretendre que es compari aquesta qüestió amb un servei a domicili de l’Evangeli (“i en què s’exporti, d’aquesta manera, l’essència americana de l’expressió”), Morlans creu més oportú trobar-hi el símil amb altres representacions, àmpliament consolidades, que s’han fet sempre a peu de menjador i per a un públic reduït de persones: “Com els concerts, les obres de teatre o els monòlegs sense micròfon ni altaveus, una bona sessió de tuppermystic és capaç de tornar la fe a la vida de molta gent“.
