A Barcelona, cada vegada hi ha més joves vivint al carrer o residint sota un sostre que no els proporciona un habitatge digne i durador. La majoria són provinents de països del nord de l’Àfrica —i, cada vegada més, de l’Amèrica Llatina— i no tenen referents adults al seu costat. Tot plegat, durant l’última dècada, ha sigut traduït en xifres per diverses entitats que hi han estat a sobre. Per això, des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de Barcelona s’intentarà treballar en la mateixa línia, però amb una diferència, la d’analitzar la realitat del sensellarisme des de l’Hospital de Campanya de Santa Anna. “Aquesta parròquia és un gran observatori social per veure què passa a la ciutat”, afirma Paco López (Valladolid, 1963), coordinador d’un programa que acaba de ser impulsat per les dues institucions. Segons entitats del sector, són 1.284 les persones que dormen al ras cada nit a la capital catalana.
Quins elements té l’Hospital de Campanya que el converteixen en un “observatori social”?
Jo ja fa anys que, com a professor universitari, conec el que fa l’Hospital de Campanya per tenir-hi estudiants en pràctiques, i puc assegurar que, per la seva ubicació al centre de Barcelona i per la seva condició de recurs temporal, és un escenari que ofereix possibilitats per comprendre com evoluciona el sensellarisme a Barcelona, especialment pel que fa a la població juvenil. Però també procurarem entrar en moltes altres realitats socials, com ara la de les dones. Aquesta instal·lació també és un espai que, a diferència d’altres, gaudeix d’un diàleg interreligiós molt sa, que la fa especialment interessant.
De fet, quan es passeja pel carrer de Santa Anna, molts dels grups d’usuaris que hi accedeixen diàriament, en aquest recinte, estan formats per joves. Per què volen començar per ells?
Nosaltres hem apostat per oferir un estudi rigorós sobre el sensellarisme a la ciutat que presti molta atenció als joves perquè representen un grup en constant creixement. Així les coses, el que puguem aportar acadèmicament, juntament amb les dades quantitatives relatives el conjunt de la població atesa a Santa Anna, permetrà tenir una comprensió qualitativa actualitzada de les experiències vitals dels joves en situació de sensellarisme, així com dels factors de risc i de protecció i les recomanacions que se’n derivin pel que fa a les estratègies d’intervenció professional i les orientacions de les polítiques públiques en aquesta matèria.
Quina utilitat creu que podrà tenir aquesta recerca posada en pràctica des de la facultat que representa?
El que permet la recerca ben feta és posar rostre a les realitats sagnants que vivim i que acabem normalitzant i invisibilitzant. I el que permet és donar pistes als professionals que intervenen en aquests àmbits perquè puguin anar millorant en les seves actuacions. Per la seva part, l’Hospital de Campanya, coordinat per l’associació Missatgers de la Pau Catalunya, ja elabora les seves memòries anuals al voltant de tot allò que fa i veu, de manera professional, i ens diu que hi ha 2.500 persones ateses en l’actualitat. La recerca universitària amb què comptarà ha de permetre que la seva feina generi major coneixement i major transformació social. Això se sumarà a tota l’activitat que ja fan altres entitats.
Quan podran veure’s els resultats d’aquestes investigacions?
Tot plegat, ara mateix, està en una fase molt embrionària, però es preveu que aquest informe, que serà bianual, es pugui presentar en el marc d’unes jornades que serveixin com a espai per a visualitzar les necessitats dels joves en situació de sensellarisme i que posin en diàleg amb diversos agents implicats en reducció de la desigualtat i la generació d’oportunitats per a la joventut: els mateixos joves, els professionals, els investigadors i els responsables d’administracions i entitats que hi treballen.
Però també esperen que aquests resultats s’acabin observant en moltes altres dimensions, oi?
L’acord entre la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i l’associació Missatgers de la Pau Catalunya inclou també altres aspectes, com ara l’elaboració de projectes doctorals que posin sobre la taula, per exemple, com l’espiritualitat pot contribuir a minimitzar la soledat dels joves migrants. També s’apostarà per la col·laboració en treballs acadèmics universitaris, la realització conjunta de nous estudis i projectes d’investigació, la transferència de coneixement, la col·laboració en activitats de voluntariat i de pràctiques professionals d’intervenció social o l’organització i realització d’accions formatives concertades, com conferències, congressos, reunions, seminaris, jornades, cursos o activitats culturals.
