El papa va estrenar aquest dimecres en les audiències un nou cicle de catequesi, cinc reflexions amb el tema “L’Esperit i l’Esposa” a través de l’Antic Testament, el Nou Testament i el temps de l’Església, “mantenint sempre la mirada fixa en Jesús, la nostra esperança”, com va assenyalar davant de milers de pelegrins que l’escoltaven a la plaça de Sant Pere.
En aquesta primera sessió, va glossar els dos primers versicles del Gènesi: “Al principi va crear Déu els cels i la terra. La terra estava informe i deserta, i les tenebres cobrien l’abisme, i l’Esperit de Déu aletejava per sobre de les aigües”, assenyalant que “és Ell qui fa que el món passi del caos al cosmos, és a dir, de la confusió a una cosa bella i ordenada”.
En aquesta relació entre l’Esperit i la Creació, el papa va citar l’apòstol Pau per a assenyalar que l’univers “gemega i pateix com amb dolors de part” per a ressenyar que “sofreix a causa de l’home que l’ha sotmès a la «esclavitud de la corrupció» (cf. vv. 20-21)”, “una realitat que ens concerneix de prop i de manera dramàtica”.
“L’Apòstol veu la causa del sofriment de la creació en la corrupció i el pecat de la humanitat que l’ha arrossegat al seu allunyament de Déu. Això continua sent tan cert avui com llavors. Veiem els estralls que la humanitat ha causat i continua causant en la creació, especialment en la part d’ella que té major capacitat per a explotar els seus recursos”, va destacar Francesc.
Una sortida “per a tornar a l’harmonia”, la proposa el papa a través de sant Francesc d’Assís i el seu “camí de la contemplació i la lloança”, però “necessiten a l’home i a la dona per a donar veu a aquest crit mut seu”, va destacar.
En aquest sentit, Francesc va demanar “no oblidar que l’Esperit Sant és l’harmonia a l’Església i en el nostre cor” i “la nostra vocació en el món és avantposar l’alegria de contemplar a l’alegria de posseir. I ningú s’ha alegrat més de les criatures que Francesc d’Assís, que no volia posseir cap d’elles“.
Finalment, Francesc va assenyalar que “existeix un caos extern -social i polític- i un caos intern dins de cadascun de nosaltres. El primer no pot curar-se si no comencem a curar el segon!”, convidant a adoptar el camí proposat per Assís, de “la contemplació i la lloança”.
A l’hora de les salutacions als pelegrins, el papa, va tornar a tenir molt present el dolor dels infants, víctimes de les guerres. Amb alguns d’ells va poder trobar-se durant el passat cap de setmana, durant la I Jornada Mundial dels Infants. “Els nens i nenes, que han patit tot tipus de problemes físics a causa de la guerra, han d’aprendre de nou a tornar a caminar, a moure’s. Són nens que han demanat el somriure, és molt lleig quan un nen perd el somriure. Resem pels nens ucraïnesos, també pels de Palestina i Israel, perquè acabi la guerra i no ens oblidem de Myanmar i de tants països que estan en guerra. Els nens sofreixen molt en la guerra, demanem al Senyor que estigui prop de tots ells i resem per la pau”.
Igualment, el Papa va tenir un especial record per al cardenal polonès, Stefan Wyszynski, “el primat del mil·lenni”, com el va qualificar, posant-lo com a model “per la seva generosa manera” de respondre als desafiaments que li va tocar viure al seu país durant el segle passat. I, en el dia en què se celebra la memòria litúrgica de sant Pau VI, va convidar als fidels -“si tenen temps”- a llegir el seu Evangelii nuntiandi. Igualment, va resar per les víctimes del “gran corriment” de terres esdevingut aquests dies a Papua-Nova Guinea, país que visitarà el mes vinent de setembre, com va recordar, mostrant la seva proximitat espiritual amb aquella nació.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
Text íntegre de la catequesi del papa
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Amb aquesta catequesi comencem un cicle de reflexions amb el tema «L’Esperit i l’Esposa». L’Esperit Sant guia al poble de Déu a la trobada amb Jesús, la nostra esperança. Farem aquest recorregut a través de les tres grans etapes de la història de la salvació: l’Antic Testament, el Nou Testament i el temps de l’Església. Mantenint sempre la mirada fixa en Jesús, la nostra esperança.
En aquestes primeres catequesis sobre l’Esperit en l’Antic Testament, no farem «arqueologia bíblica». Al contrari, descobrirem que el que es dona com a promesa en l’Antic Testament, s’ha realitzat plenament en Crist. Serà com seguir el camí del sol: des de l’alba fins al migdia.
Comencem amb els dos primers versicles de tota la Bíblia: «En el principi va crear Déu els cels i la terra. La terra estava informe i deserta, i les tenebres cobrien l’abisme, i l’Esperit de Déu aletejava per sobre de les aigües» (Gn 1,1-2). L’Esperit de Déu se’ns presenta aquí com el poder misteriós que fa que el món passi del seu estat inicial informe, desert i ombrívol al seu estat ordenat i harmoniós. En altres paraules, és Ell qui fa que el món passi del caos al cosmos, és a dir, de la confusió a una cosa bella i ordenada. Aquest és, de fet, el significat de la paraula grega kosmos, així com de la paraula llatina mundus, és a dir, una cosa bella, ordenada i neta.
Aquest indici, encara imprecís, de l’acció de l’Esperit Sant en la creació es fa més precís en la següent revelació. En un salm llegim: «Per la paraula del Senyor van ser fets els cels, pel buf de la seva boca tots els seus exèrcits» (Sal 33,6); i de nou: «Envies el teu esperit, són creats, i renoves la faç de la terra» (Sal 104,30).
Aquesta línia de desenvolupament resulta molt clara en el Nou Testament, que descriu la intervenció de l’Esperit Sant en la nova creació utilitzant precisament les imatges que llegim en relació amb l’origen del món: el colom que plana sobre les aigües del Jordà en el baptisme de Jesús (Mt 3,16); Jesús que, en el Cenacle, bufa sobre els deixebles i els diu: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22), igual que al principi Déu va bufar el seu alè sobre Adam (Gn 2,7).
L’apòstol Pau introdueix un nou element en aquesta relació entre l’Esperit Sant i la creació. Parla d’un univers que «gemega i sofreix com amb dolors de part» (Rm 8,22). Sofreix a causa de l’home que l’ha sotmès a l’«esclavitud de la corrupció» (vv. 20-21). És una realitat que ens concerneix de prop i de manera dramàtica. L’Apòstol veu la causa del sofriment de la creació en la corrupció i el pecat de la humanitat que l’ha arrossegat al seu allunyament de Déu. Això continua sent tan cert avui com llavors. Veiem els estralls que la humanitat ha causat i continua causant en la creació, especialment en la part d’ella que té major capacitat per a explotar els seus recursos.
Sant Francesc d’Assís ens mostra una sortida, per a tornar a l’harmonia de l’Esperit Creador: el camí de la contemplació i la lloança. El Poverello volia que des de les criatures s’elevés un càntic de lloança al Creador: «Lloat siguis, el meu Senyor…».
«Els cels compten la glòria de Déu» —canta un salm (19:1)— però necessiten a l’home i a la dona per a donar veu a aquest crit mut seu. I en el «Sant» de la Missa repetim cada vegada: «Els cels i la terra estan plens de la teva glòria». Estan, per dir-ho així, “gràvids” d’ella, però necessiten les mans d’una bona llevadora per donar a llum aquesta lloança seva. La nostra vocació en el món, ens recorda de nou Pau, és ser «lloança de la seva glòria» (Ef 1,12). És avantposar l’alegria de contemplar a l’alegria de posseir. I ningú s’ha alegrat més de les criatures que Francesc d’Assís, que no volia posseir cap d’elles.
Germans i germanes, l’Esperit de Déu, que en el principi va transformar el caos en cosmos, està treballant per a dur a terme aquesta transformació en cada persona. A través del profeta Ezequiel, Déu promet: «Els donaré un cor nou; posaré un Esperit nou dins vostre… Posaré el meu Esperit dins vostre» (Ez 36:26-27). Perquè el nostre cor s’assembla a aquell abisme desert i fosc dels primers versicles del Gènesi. En ell s’agiten sentiments i desitjos oposats: els de la carn i els de l’esperit. Tots som, en certa manera, aquest «regne dividit en si mateix» del que parla Jesús en l’Evangeli (cf. Mc 3,24). Existeix un caos extern -social i polític- i un caos intern dins de cadascun de nosaltres. El primer no pot curar-se, si no comencem a curar el segon!
Que aquesta reflexió ens susciti el desig d’experimentar l’Esperit Creador. Des de fa més d’un mil·lenni, l’Església ha posat en els nostres llavis el crit per a demanar: «Veni creator Spiritus!», Veuen, oh Esperit Creador! Visita les nostres ments. Plena de gràcia celestial els cors que has creat.