Un oratori situat en una escola de la xarxa Vedruna, la de Tàrrega, a l’Urgell, funciona des del passat mes de setembre com a espai on alumnes de totes les edats i professors acudeixen en petits grups per tal d’escoltar el silenci. És el que s’aconsegueix gràcies a l’Espai del silenci, una dinàmica impulsada per aquest centre amb l’objectiu que tots els seus beneficiaris puguin treballar la seva atenció en el dia a dia. Ho fan “buscant la calma a l’escola”, com reconeix Anna Oliva, docent de primària en aquesta escola, una de les dotze que formen part del programa Escola Atenta.
La de Tàrrega és una de les escoles Vedruna, juntament amb les d’Artés, Balaguer, Bellpuig, Malgrat, Manlleu, Sant Sadurní, Sallent, Valls, Vilafranca, Cardona i Tordera, que porten a terme aquesta iniciativa, capaç de tenir una funcionalitat d’autocura, en paraules dels seus promotors.
Oliva ha constatat que, tot i la dificultat de mantenir el silenci i la concentració, en la majoria de les sessions que s’impulsen en aquest centre educatiu, “a partir del tercer dia que es posa en pràctica s’observa que el nombre d’alumnes creix exponencialment, fins al punt que tots i totes ho acaben provant“. Uns resultats que, des de Tàrrega, s’estan tenint en compte en l’actualitat per tal de sondejar la possibilitat que el pròxim curs aquesta proposta passi a formar part del programa curricular.
Qui va crear aquest programa és Anna Maria Rifà, professora d’ESO i Batxillerat del Col·legi Vedruna-Vall de Terrassa. Acompanya les escoles durant tot el curs escolar i és una de les persones que porta la batuta en les jornades en què tots els responsables del projecte s’agrupen per posar en comú els seus dubtes i plantejaments —la pròxima, el 6 de juny a Vic. Rifà ho fa, principalment, perquè considera que “cal aprendre a sortir del pilot automàtic per aturar-nos, sentir-nos i saber identificar què necessitem per gaudir d’un major benestar i viure una vida plena i amb sentit”.
En aquestes formacions, els docents parlen sobre el segrest de la ment, la frustració, l’estrès i l’ego, entre altres qüestions que no permeten que es gaudeixi de manera completa d’aspectes com ara la comprensió, la bondat, la compassió, l’acceptació i el benestar.
Per a Roser Sucarrats, directora de Vedruna Cardona, “no podem viure la pau i l’amabilitat amb els alumnes si abans no practiquem una cohesió de grup entre nosaltres mateixos”. A pesar de la inversió de temps que això comporta als seus participants, Sucarrats observa que es tracta d’una eina imprescindible en un moment en què la immediatesa i la velocitat estan a l’ordre del dia: “No té preu que els alumnes puguin trobar-se a ells mateixos, pensar, respirar tranquil·lament; el que els donarem a l’escola en aquest aspecte no ho trobaran en cap altre lloc”, conclou.
